Contracrònica: el dia que Gràcia necessitava viure

FOTO: 'Vamos, escapulados!'

I amb la tonteria, ja ha arribat el dia. La voràgine fa que no hagis tingut temps ni per posar-te nerviós, i segurament l'experiència de l'any passat ens fa tocar a tots de peus a terra. A quarts de 4 de la tarda, la Plaça Raspall està encara tranquil·leta, aliena al que li espera una estona després. Mica en mica comencen a deixar-se caure a la porta del Resolís joves amb samarretes i bufandes de l'Europa. Alguns venen de la diada castellera a la Plaça de la Vila, d'altres d'un matí de ressaca. Quan arriba la txaranga i els timbals comencen a ressonar per tota la plaça, alguna cosa em diu que avui la cosa no pot anar malament. Possiblement els Eskapulats siguin el fitxatge més valuós de la temporada, amb permís dels Javito i companyia...

FONT: Youtube 'Vamos, escapulados!'

Connexions televisives i radiofòniques, i primeres incidències tècniques. Si hem de fer de parallamps de la mala sort, millor això i que l'atzar no ens doni l'esquena a la gespa. Enfilem cap al Nou Sardenya, i el dia es posa cada cop més gris i fresquet, però res com el caliu de sentir-te a casa i en família escapulada. Estic convençut que algun dia tornarem a veure aquest estadi ple i vibrant en la categoria que li pertoca per història (i ara m'han vingut ganes de tornar a veure el documental del Centenari). Avui l'ambient és sensacional, tot i que hi ha 1000 persones menys que l'any passat, quan els socis no van pagar. Jo, si passem ronda, posaria entrades gratuïtes per als socis i preus populars per enganxar a més gent del barri a la causa escapulada. Ja sé que és molt fàcil dir-ho des de fora quan no has de quadrar els números de la caixa del club, però en aquests casos sempre he tingut la sensació que acaba sent més profitós esportiva i econòmicament (ja sé que la construcció és a l'inrevès, però en nego a fer-la servir; sona horrible): prefereixo 4000 persones a la grada a 5 euros que 2000 a 10 euros.

FOTO: 'Vamos, escapulados!'

Saludes Javier Moncayo, entrenador de la Mutilvera, i te n'adones que desprèn la mateixa noblesa i senzillesa que quan vas parlar amb ell per telèfon. Què maco és el futbol de proximitat, tant lluny dels divismes del futbol d'elit que coneixes tan i tan bé. Entre preparar tot el percal amb en Pep, saludar aquest o aquell, anar a buscar aigües o alineacions, i rebre com es mereix el capità etern Àlex Delmàs, no te n'adones que ja són gairebé les 18h i això és a punt de començar. I els nervis continuen sense aparèixer; serà l'experiència de l'any passat? serà que tens el cap en tantes altres coses? serà l'edat? Des que la pilota fa el primer gir sobre la seva pròpia circumferència ja veus clar que això és un partit gran; que aquí ja no hi ha temps per a tonteries, i que aquí es tracta de mossegar més que l'altre, perquè l'altre vol exactament les mateixes garrofes que tu. Xoc, pilotes dividides, tackles, i menys espais que un divendres a quarts de nou del matí al metro. Tocarà aixecar-se les mànigues, preparar-se per suar i saber patir, i anar tots a una. I això l'equip ho sap fer a la perfecció.

Supersticions? La muralla escapulada vesteix de groc

(FOTO: 'Vamos, escapulados!')

Per acabar-ho d'adobar, quan davant tens un equip tant preparat com la Mutilvera, res com estar aixoplugat per un porter com San Rafa Leva. Els seus vols increïbles de súper heroi amb gadgeto-braç eviten fins a 4 gols claríssims sobre la mateixa línia que els navarresos fins i tot celebren i reclamen com a bons. Un senyor amb cadira de rodes que veu el partit al nostre costat es gira a cada aturada amb ulls de sorpresa i admiració i dient: "quin porter que tenim!!". I només podem dir que sí amb el cap i rendir-nos a l'exhibició que està fent el millor porter de Tercera. L'altre moment gairebé màgic de la primera part arriba al minut 39, quan a Javito se li gira el cap en un moment de lucidesa futbolística i decideix enviar-li un carmel enverinat al porter navarrès (què difícil se'm fa dir Iparraguirre!)... des del mig del camp! Només la ràpida reacció a la desesperada del jove porter corrent d'esquenes i un braç intuïtiu eviten el gol de l'any. Primera meitat on els guants han pogut amb les botes; i coincidim amb Delmàs que, tot plegat, el 0-0 no és tan mala notícia...

Delmàs, en la transmissió en directe que va fer La Xarxa des del Nou Sardenya
(FOTO: twitter Joan Foguet) 

...i menys, quan només començar la segona part, Javi Lara decideix regalar-li a Cano el moment que es mereixia des d'un any enrere; tots sabem que allà on posa l'ull, en Javi posa la bola; però el que no ens podíem imaginar és que li posaria a l'escut, allà on batega el cor escapulat, per que l'Àlex tingués el seu merescut moment de glòria que esborrès el malaurat autogol contra l'Arandina. Aquell moment d'esclat col·lectiu, la cara d'alegria de Cano, la ràbia i les tensions alliberades en aquell "goooooooooooooooool" compartit a capella per jugadors, tècnics, directius i 2.500 bojos romàntics vestits amb motius escapulats... tota la feina, els patiments o els plors d'un any valen la pena per viure un moment com aquest. Un moment on la realitat sembla fer 'clic', com en un punt d'inflexió que ho canviï tot. Els nostres jugadors continuen corrent i deixant-les les banyes com abans, però ara s'emporten totes les pilotes dividides, semblen fer el doble d'alçada i tenen als ulls la mirada del guanyador. La Mutilvera és un sac de nervis, i sembla més preocupada de no encaixar el 2-0 que de fer l'empat, agafant-se al flotador del partit de tornada al seu estadi. I ara el terreny de joc sembla fer baixada cap a la porteria de Secretari Coloma, com si Eskapulats, Caliu, Torcida i companyia s'haguessin posat tots a saltar per desequilibrar el camp cap aquella banda; tot arribarà...

Pell de gallina amb l'ambientàs a la grada; volem viure 2 partits més de play-off així!!

(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)

D'aquí al final de partit, cridem més "aaaiiiiiss" per ocasions de fer el segon que per por a encaixar l'empat, tot i que quan el cronòmetre s'aproxima al 90 sí que començo a sentir els primers nervis de la tarda. Aquell gen patidor de sentir por per no perdre el que ja tens és humà, ja se sap. Moncayo crida de vostés als seus jugadors buscant una reacció, el bicentenari Dólera reclama tensió defensiva als nostres, Cebri topa amb totes les roques que hagi de topar, Diego busca excursions per banda a cama canviada, Víctor, Alberto, León o Vivó tenen el ganivet a la boca traient pilotes penjades a l'àrea pròpia com si fossin galledes d'aigua, en Ruvi salta i corre com un atleta, en Marc rebenta els comptaquilòmetres, i en Dani ens aixeca a tots del seient cascant-se una jugada de funambulista per la banda, com si anés esquivant guiris en el camí d'un escenari a l'altre del Primavera Sound. Quan l'àrbitre canari xiula el final, allò és un orgasme múltiple i una gran alliberació col·lectiva. 13 anys després (i cóm m'agrada el número 13), hem tornat a marcar i a guanyar un partit de play-off...

 FOTOCAPTURA: BTV // FOTO: 'Vamos, escapulados!'

Sense temps per pair-ho, i quan acabem de fer la feina i desmuntar-ho tot, enfilem camí de tornada, però encara hem de gaudir d'una altra imatge per recordar: ens estarem una bona estona al pàrquing de l'Europolis, per la llarga cua de cotxes sortint del Sardenya, com si això fos algun altre estadi no gaire llunyà de 1ª divisió. Tres hores després del final del partit, i amb tota la feina ja feta, tornes a la Vila i et creues amb joves seguidors lluïnt orgullosos la samarreta escapulada i acabant una jornada 100% gracienca amb els Castellers de la Vila que han actuat al matí. No pots evitar somriure tu sol pel carrer i sentir aquell orgull immens per aquesta Vila única, viva i entremeliada, amb totes les seves virtuts i els seus defectes. Per qüestions que no venen al cas, no has acabat de gaudir la jornada com es mereixia, però estàs segur que si diumenge vinent sortim al camp amb la mateixa tensió i competitivitat, confiats però sense creure'ns-ho més del compte, tornarem a viure ben aviat diumenges com el d'ahir. Un dia que, com va dir ahir en Pedro, Gràcia necessitava viure...

FOTO: 'Vamos, escapulados!'