Passions escapulades: Àngel Garreta, l'escapulat de les 300.000 fotos de l'Europa

L'Àngel fa 12 anys que apunta l'Europa amb el seu objectiu (FOTO: 'Vamos Escapulados!')

En el primer capítol de 'Passions escapulades', vam conèixer la història de l'Albert Pujol, el soci que fa 200 km. per veure els partits del Nou Sardenya. En aquesta segona entrega, ens endinsem en l'ull que tot ho veu de l'Europa. Des de fa 12 anys, l'Àngel Garreta és l'home orquestra de la comunicació i documentació del club: cap de premsa, creador del considerat per molts el millor web de 3ª divisió, fotògraf, i posseïdor d'un arxiu documental de fotos, vídeos i rodes de premsa que faria les delícies de qualsevol amant de la història recent del club escapulat. Ah! I a sobre, gracienc i soci de gairebé tota la vida...

Fill de pare culer i mare perica, l'Àngel Garreta es va fer de l'Europa de nen, per un barreja de casualitat i del seu esperit rebel: "Els meus pares van mirar-se els preus al camp de l'Espanyol i al camp del Barça, i ho van veure tan prohibitiu que van dir: 'mira, saps què? com el nen el que té ganes és de veure futbol, i aquí al costat de casa hi ha el campet aquest de l'Europa que s'està caient (perquè era el vell Sardenya), anem a portar-lo aquí, a veure si amb això en té prou". I el cert és que, al principi, no es va enganxar massa... "Als primers partits no li feia ni cas. Entrava al bar aquell gegantí que tenia el vell Sardenya llavors, on hi havia una maquineta d'hoquei gel que li posaves una moneda de 100 pessetes, i anaves movent els ninos. I potser s'estava jugant el partit i jo estava jugant a la màquina. No li feia ni cas! Però de mica en mica, em vaig anar engrescant i aficionant, vaig anar inclús a l'exili al camp del Martinenc aquelles temporades que s'estava fent el Nou Sardenya, i amb la construcció i la inauguració del nou estadi vaig dir: 'home, ara tenim un camp maco, ja tinc 14-15 anys, m'està agradant el club del barri... mama, em fas soci?". I es va fer soci, va rascar en la història del club, i va néixer el seu amor europeïsta, fugint dels clubs predominants a casa nostra: "Va ser mig estima espontània, mig proximitat, mig pena de que va tenir una gran història que no ha pogut recuperar... em vaig desencantar i vaig dir 'a mi no em vingueu amb Barças, Madrids, ni Espanyols; jo de l'Europa".

El jugador del Manlleu i futur escapulat Guillem Parres, enduent-se per davant rivals... i àrbitre! (FOTO: Àngel Garreta)

Any 2001; corren nous temps i internet comença a arrelar en la vida quotidiana. I en una assemblea del club, el jove soci Àngel Garreta fa una pregunta a la junta que llavors presidia Conrad Pugès: "'Teniu intenció de fer una web en què surti el resultat del cap de setmana...?'; o una cosa que jo no trobava mai enlloc, que era arribar diumenge al partit i saber si hi havia algú lesionat, o si havia passat alguna cosa abans de posar-me a veure el partit. I la junta directiva de llavors es va mirar en aquella taula que queda més elevada a la tarima, i es van dir entre ells: 'web? cóm? què? això en tenim?' En Conrad Pugès, que era el president que hi havia llavors, em va dir directament: 'entra a la junta directiva -també perquè suposo que volia algú jove- i vols fer-ho tu? Doncs fes-ho tu'. I vam crear la pàgina web, que va ser la primera de la 3ª divisió a Catalunya amb un domini directe. Vam crear una pilota que se'ns ha anat de mare". Doncs no us perdeu cóm s'explicava ell mateix un any després de crear el lloc web, en aquesta entrevista al portal de la Torcida Escapulada! A tot això, com que posar 'totxos' de text resultava una mica infumable, aquell estudiant amb coneixements de periodisme, disseny o informàtica, es va llençar a la piscina de la fotografia: "Vam començar amb en Xavier Valls, que va ser qui em va ajudar a la part informàtica, i a fer fotos dels partits amb una webcam, que a la vegada feia fotos estàtiques, d'ínfima qualitat. D'aquí vam passar a una càmera digital compacta, i ja al 2004 o 2005, vaig comprar la primera càmera reflex i un teleobjectiu. Tot el que he arribat a fer de fotografia, inclús aprendre tècniques per aprendre-les a fer de nit, amb llum artificial, en situacions de no-sé-què... el nivell que tinc, que no sé si és bo o dolent, és totalment autodidacta, per una qüestió de necessitat". I la necessitat s'ha transformat en passió, i l'ha convertit en posseïdor d'un dels arxius fotogràfics de l'Europa més grans del món mundial (si no el que més): "No les tinc comptades literals, perquè les emmagatzemo en molts discs i DVD, i copiats... però sé que, tant de fotos acumulades o que hagi rescatat d'hemeroteques o de revistes ja descatalogades, com les que he disparat amb la meva pròpia càmera (tant les que es publiquen com les que em guardo), segurament no dec baixar de les 300.000."

11 de novembre de 2001: la 1ª foto de la història de CEEuropa.com... feta amb webcam! (FOTO: Àngel Garreta)

300.000 fotos de l'Europa!! Mare meva! Això és història viva del club! I un autèntic repte per a qualsevol arxiver/documentalista!: "Ho agrupo per conceptes. Faig una carpeta que és 'Primer Equip', i allà agrupo per anys, i després per tipus de conceptes. Per exemple, una carpeta del primer equip pot ser: 'Temporada 2006-2007'; 'Centenari'; 'Amistosos'; 'Amistosos de pretemporada'; 'Amistosos entre jornades de lliga'; carpetes de partit, per exemple, 'Europa-Roda de Barà'. Dins de la carpeta, una subcarpeta buida, amb la data i resultat final. I dins, totes les fotos. El que no tinc és etiquetat amb cercador o base de dades qui o què surt a cada foto. I jo que sóc molt desmemoriat i no recordo què vaig sopar fa 2 dies, sí que me'n recordo d'on tinc a Joan Francesc Ferrer 'Rubi', entrenador del Girona, però que entrenava al Vilassar; recordo l'any que era, que en la carpeta del partit al Xevi Ramon tinc al 'Rubi' donant instruccions, aixecant la mà, i sé on trobar aquella foto. Me'n recordo totalment de coco. Si em diuen, ara que s'ha lesionat el Benja del Girona, que havia estat a l'Europa: 'tens una foto del Benja de quan jugava a l'Europa?', sé en quins partits no va ser alineat. Sé on el trobaré i on no el trobaré, totalment de memòria. I cada cop pateixo més, perquè són més anys a recordar". I entre 300.000 fotos, és una putada si et pregunto quina és la millor o la teva preferida?: "Això a vegades és molt subjectiu. El que sí que visc en molts partits són situacions contradictòries entre el que és seguir l'Europa, i anar a favor de l'Europa, i fer la feina gràfica professional. I et trobes en la tesitura de jugada d'atac de l'Europa, l'Europa fa gol, i jo exclamo 'merda!'. Però no és merda; jo estic eufòric pel gol, però aquella foto no m'ha quedat bé, o l'assistent ha passat per davant i m'ha tapat la foto. I al contrari: l'Europa rep un gol i jo: 'bien!'. I un altre 'però bien de què?'. I jo: 'és que he fet la foto de la meva vida!'. Tinc dues percepcions: la de què estic veient, i la de per què estic treballant".

27 abril 2008; 1-3 a Manresa, i únic accident de l'autocar escapulat en 12 anys! Ningú va prendre mal (FOTO: Àngel Garreta)

El que sí hauràs tingut temps, en 12 anys, és d'acumular un munt d'anècdotes: "Deixar-me la càmera a llocs on pares una estona a fer el cafè. Abans es dinava molt, enlloc d'anar directament al camp a les 4 de la tarda, paraves a dinar pel camí. I era aixecar-se, sortir del restaurant, agafar l'autocar, i potser la càmera no hi és. O fins i tot, ser l'últim en sortir d'allà, perquè la roda de premsa s'allarga, (com a cortesia sempre passa l'entrenador visitant primer, però jo em quedo a veure també les impressions de l'entrenador local). Sortir, i potser l'autocar porta 15 minuts de trajecte i se m'han deixat al camp. I al final, sentint-ho molt, no sóc responsable que els altres badin, truques i obligues a que l'autocar giri cua i et vingui a buscar. A mi, en 12 anys, se m'han deixat 3 vegades: dues a Palamós, que no sé què deu passar a aquest camp, que per l'únic any que guanyem, jo estava de viatge de noces i no el vaig poder veure. I mira que el Palamós em cau molt bé. I una altra vegada a Guíxols. Sempre la zona aquella d'allà a dalt; deu ser la Tramuntana". I, és clar, hauràs vist pràcticament tots els partits del primer equip en aquests anys... "En 12 anys crec que me n'he perdut 4, i tots per boda. Una, la meva, que són 3 partits. I una altra, d'una de les millors amigues, que jugàvem contra el Cornellà. Com que no era jo el que em casava, recordo que vaig estar tota la cerimònia a l'esglèsia amb missatges de pagament (no hi havia twitter encara), amb un soci de l'Europa que hi havia al camp, dient-li 'què? què? Cóm va?'. Ara, reconec (no sé si això ho fa l'edat, relativitzar-ho tot...) que en els dies de viatge de la meva boda, inclús per salut mental, vaig passar olímpicament de saber què havia fet l'Europa. I si ho mirava al twitter a l'hotel, ho feia 10 hores després, i deia 'mira, doncs ha guanyat, perfecte!' Però tancava el mòbil, i a seguir gaudint del viatge. També amb els anys relativitzes molt tot. Jo sóc el primer que sóc de l'Europa, però tampoc malalt. Les malalties, per la salut, no pel futbol"

Esgarrifosa imatge de la lesió de Jota, la temporada 2004-05, a 1ª Catalana, al Feliu i Codina d'Horta (FOTO: Àngel Garreta)

I a banda de fotografies, tens material sonor i/o de vídeo de tots aquests anys? "Sí, des que gravo les rodes de premsa, també me les guardo. Al principi ni en feia, i és com tot: t'aventures... 'aquí també estaria bé posar estadístiques dels minuts dels jugadors...', doncs hi ha un any que els comences a comptar. I sí, des que enregistro rodes de premsa, estan totes. Si algú vol rescatar què havia dit l'entrenador del Granollers quan jugava a 3ª, que ara sembla que faci 10.000 anys i no en fa tants, alguna cosa tindrem per allà. Vídeos, va haver-hi una època que també en fèiem. Tot és qüestió de temps; ara, quan ets més adult, tens més feina, responsabilitat familiar... no pots fer-ho tot. Però hi va haver una colla d'anys que vam fer aquell invent bastant positiu de l'Europa TV, que les rodes de premsa també s'enregistraven en vídeo, es feien peces especials... i també hi ha vídeos que no té ni BTV, ni TV3, ni ningú. Però no perquè no volguessin, sinó perquè eren coses menors, o un acte d'una xerrada de l'escola de futbol amb els nens, que és una cosa més interna, potser està documentada. Coses que ara no tenen cap importància, però potser si passen 25 anys, dius 'ostres, aquell que era el coordinador a l'escola, i ara resulta que aquest nen és el president d'aquí a 30 anys'. Sempre podràs trobar alguna anècdota"

L'últim ascens a 3ª, a l'antiga Europa TV. Reconeixeu al hooligan del minut 2'55"...?

Reportatge sobre Europa TV al 'Futbolcat' de TV3, amb un joveníssim Àngel Garreta

La darrera entrevista individual de Guardiola... va ser al Nou Sardenya per a la web i Europa TV! (FOTO: Àngel Garreta)

Vinga va, tu que parles clar i dius les coses pel seu nom. En un web oficial, es pot ser objectiu, o a vegades, encara que sigui inconscientment, un cau en l'autocensura? "Dins del que és la subjectivitat d'una crònica, amb totes les que porto fent en 12 anys, no he mentit mai. Però pots obviar dir alguna coseta que et pugui portar més problemes dins la casa que no pas el que li vulguis reconèixer al de fora. Tot i que reconeixem moltes coses: per exemple, l'última crònica, reconec que l'expulsió de Libo de la Grama és injusta. I a mi em podria ni anar ni venir aquest tema; l'Europa ha sumat 1 punt allà, i la Grama ja s'espavilarà. Però jo he de reconèixer el que és, perquè no passa res, i perquè voldria que m'ho reconeguessin des de l'altra banda". Sí, senyor. I això de ser gairebé un més del vestidor, cóm ho portes?: "Jo m'intento desmarcar una mica, sense tancar la porta, i m'explico: parlo amb tothom, delegat, utiller, entrenador, jugadors... amb alguns en alguna estona morta t'expliques coses que no són ni de feina, part de la vida o el que sigui. No ho evito, però intento no crear un vincle directament de súperamistat, per després no valorar la feina sobreprotegint ningú. Ni al contrari, tampoc procuro distanciar-me de ningú, per no ser excessivament crític amb aquella persona. Entenc que la meva família la tinc fora, els amics també, tot i que dins del futbol, n'he fet. Tu no pots evitar generar amistat amb algú, és una cosa humana. Però sí allò de 'tu entrenes, tu recuperes jugadors i fas massatges, i jo sóc el cap de premsa'. A partir d'aquí, una circumstància de molta connexió, punts de vista de la vida, i et fas amic? Perfecte. Però aquella típica persona que s'apropa als vestidors dient 'home, crack, què tal colega? una abraçada!'... no, no. A mi em veuràs dues passes enrere d'això."

Duel de talents: el capi Àlex Delmàs i un tal Sergio Busquets, al Nou Sardenya al 2008 (FOTO: Àngel Garreta)

I parlant del present, suposo que fins i tot Àngel Garreta, sempre prudent i escèptic, confia que enguany l'equip farà play-off: "Tinc la por que això es converteixi en una cosa que no he volgut mai fer ni assemblar-me, que és el típic soci vell d'equip modest que sempre renega de que tot va malament. Només tinc 32 anys i voldria ser més positiu a la vida. Jo sempre era escèptic per les pròpies circumstàncies que et dóna el que tu vius. I potser amb més coneixement de causa per viure moltes coses des de dins. I sí que és veritat que a les últimes 10 temporades, notaves que faltava aquell plus, aquella cosa... en castellà hi ha una paraula molt bona que ara no sé traduir en català que és 'empaque'. No el veia, i aquest any el veig. D'aquí al final hauria de passar una debacle. No sé, ens hauríem de ficar en un forat tots 10 anys per que no ens veiessin la cara si no fem el play-off. Ara, tercer? quart? segon? primer? Això és el que s'ha de discutir, però jo crec que de la 4ª plaça... és clar que es pot caure, però no veig l'Europa no sumant cap punt, i el cinquè començant a sumar-ho tot. Si no s'ha fet en 26 setmanes, no es farà ara. Això sí que t'ho ensenya el futbol. Coses així, numèricament irracionals, passen una de cada 10.000"

Bonica imatge de la celebració d'un gol al Nou Sardenya, en un 3-0 contra la Pobla, al gener de 2010 (FOTO: Àngel Garreta)

Vinga va, dues qüestions més per treure nota; quina foto de la història de l'Europa t'hauria agradat fer?: "Ostres, bona pregunta aquesta. Hi hauria més d'una, però si ho reduïm a la mínima expressió... potser és un fet que sembla intranscendent, però és història vital de l'Europa. M'hagués agradat haver-me quedat a escoltar el dia que al bar bodega La Roca, un 5 de juny de 1907,  una sèrie de paios bojos van dir 'què? fem un club?'. M'agradaria veure la manera d'entendre el futbol de l'època, que portava com a esport conegut a Catalunya molt pocs anys. Cóm s'enfoca? Amb quin objectiu? Potser hauria sentit coses impensables. Potser algú allà dins es va pensar que faria el millor club del món, o un altre era aficionat al bàsquet i potser feia futbol perquè era l'única a què podia jugar... o amb quina pretensió, saber què va motivar la creació de l'Europa. I la foto seria aquella taula amb tothom, suposo que per l'època, fumant puros de dimensions extraordinàries, amb cigalons, tots amb vestit i corbata, perquè en aquella època s'havia d'anar elegant inclús per anar a buscar el pa. Aquella foto m'hagués agradat. Sobretot el que trobo a faltar és que no se'n troben fotos d'aquestes. Jo puc trobar un partit de futbol de 1920, però no trobaré el president de l'Europa xerrant amb el vicepresident del Club Ciclista de Sants d'una forma distesa... o un acte protocolari de no sé- què... això no es feia; s'anava al camp, es feia la foto del partit de futbol, i adéu. I jo ara que faig de tot una mica, i entregues de plaques, i no sé què... també perquè som modestos; potser el Barça o un Madrid ho tindrien. Però a l'Europa d'això se'n troben ben poques coses. Sí que en Ramon Vergés té molt material, i encara sort que se'n va preocupar de guardar-lo: 'així eren les oficines del camp del Sardenya al 57'. I potser tenim una foto de cóm eren les oficines, però tenim molt molt escàs material. Llavors, més que fer una foto, m'hagués agradat documentar cada pedra que s'ha mogut a l'Europa. I és el que em preocupa en el futur. Jo com que no sé si estaré fins que em mori, cada diumenge de la meva vida, fotografiant què li està passant a l'Europa. El dia que sigui, per salut, feina, o perquè la vida et porta per uns altres camins, a mi em preocupa que a ningú més li preocuparà. I que es trenqui el fil documentatiu de fotos de l'Europa, que la gent digui 'doncs bé, no hi ha fotos i no passa res'. I quan les vulguem anar a buscar al cap de 30 anys, no existiran. A mi això em preocupa". Certament, això seria molt trist...

Camp del Reus, 2003-2004. El delegat Ramon Vergés intenta llegir un minimissatge a la pissarra (FOTO: Àngel Garreta)

...i ja que parlem del que ha de venir, la foto de l'Europa que t'agradaria fer en un futur? "Està molt clara: s'agafa des de l'aire. M'hauria d'anar a un punt bastant elevat: els jugadors de l'Europa formats en fila d'onze, com ara quan surten a saludar, amb el cap cap a dalt i el pit inflat, mentre uns nens voleien una lona amb la pilota de la Champions al darrere. Aquesta és la gran foto. Sona aquest himne, que per a alguns és gairebé més himne que els patriòtics. Si l'Europa està jugant això, és que hem tocat el cel". Calla, calla, Àngel! Que em poso tonto! De debò ho veus factible algun dia...? "Jo he vist un Vilarreal, que era un club que tenia un camp més petit que el Nou Sardenya a principis dels 90 jugant a 3ª, a un penal de jugar una final de Champions. Tot és possible. Si he vist això, tot és possible. Evidentment, no per processos normals. És a dir, l'Europa per sí mateix, amb una naturalitat de 'ei! de cop i volta veniu 80.000 socis!' no vindran. Ara, si ha de ser d'una forma més artificial, o perquè de cop i volta, amb la loteria del club ens ha tocat la grossa i tot això es destina a acabar d'explotar... seran formes més o menys artificials, però possible és. Jo no descarto res. Si ho descartés, m'hagués donat de baixa de soci, i els diumenges, a fer barbacoes. O tens una motivació, o per què hi vas?". Doncs o és per això, o per pura passió escapulada...

Eufòria escapulada: campions per 1ª vegada al Torneig dels Històrics 2010... i a sobre, contra el St. Andreu! (FOTO:  Àngel Garreta)

*Si coneixes històries curioses i/o ressenyables d'altres passions escapulades, fes-m'ho saber a través dels comentaris d'aquest blog, de twitter, o del mail traperinho@gmail.com. Gràcies!