FOTO: 'Vamos, escapulados!'
Ara fa tot just una volta de campionat, Cebrià Queralt 'Cebri' (Montgat, 29/6/1983) es va trencar el lligament del genoll. La maledicció de les lesions greus es tornava a creuar en el camí d'aquest batallador davanter, just en el millor any de l'equip des que va tornar al club en el que es va formar. Membre d'una nissaga de jugadors escapulats, Cebri no ha perdut la il.lusió per tornar a donar guerra en uns mesos als defenses rivals... i si pot ser amb l'Europa a 2ª B, millor que millor.
Els Queralt; tota una nissaga escapulada (FONT: CD oficial història i estadística CE Europa)
CÓM SÓN ELS TEUS INICIS FUTBOLÍSTICS? TINC ENTÈS QUE TENIES FAMÍLIA QUE VA JUGAR A L'EUROPA, OI?
Sí, jugo des de ben petit. Jo anava a veure sempre els meus germans. I en ser el petit de 6 germans, és clar, segueixes les passes dels més grans. En el cas del meu pare, els seus germans i el seu cosí jugaven aquí a l'Europa. Llavors, després d'un petita iniciació en el món del futbol en diversos equips, va sortir l'oportunitat de venir aquí a l'Europa, una mica continuant la llegenda de la família, no? (somriu) Els inicis van ser en equips com el Grasshopper, que ara ja no existeix...
De Badalona. Un equip de La Morera, que era el que després va ser el Badaloní, i a les categories inferiors era el Grasshopper
TU ERES DE BADALONA?
De Montgat, però feia vida a Badalona. Montgat abans era un poblet. Ara ha crescut, però abans havies d'anar a Badalona sempre. També vaig estar en equips com el Júpiter en categories inferiors, el Premià... fins que vaig anar a parar aquí a l'Europa.
A QUINA EDAT ARRIBES?
Aquí arribo amb 13 anys, en categoria cadet, de primer any. Vaig passar 2 anys, i sent cadet vaig tenir l'oportunitat de jugar amb el juvenil A, i fins i tot d'anar convocat una vegada amb el primer equip de 3ª divisió, al camp del Santboià, encara que no vaig arribar a debutar. Una experiència molt maca. Amb lo jove que era, imagina't! Per a mi era una passada allò!
Em sabeu dir quin dels 5 és Cebri...? (FOTO: arxiu personal Cebri)
I QUAN SURTS D'AQUÍ DE L'EUROPA, CAP A ON VAS?
Bé, tinc l'oportunitat i la sort de fer dues temporades molt bones amb el cadet de l'Europa, i surten vàries ofertes; entre elles, una de l'Espanyol. Jo, per coincidir amb alguns jugadors de l'Espanyol a la selecció catalana quan jugava a l'Europa, vaig fer molta amistat amb ells. I això em va animar a anar amb ells, més que amb qualsevol altre equip. Aquesta va ser la meva sortida de l'Europa i fitxatge per l'Espanyol.
Ho admeto: jo tampoc l'hauria reconegut... (FOTO: arxiu personal Cebri)
I ALLÀ VAU TENIR UN TROÇ D'EQUIP QUE GUANYA UNA COPA DEL REI (Jarque, Crusat, Jonatan Soriano, Marc Bertran, Carlos García...)
Sí, jo vaig estar 5 temporades: 4 anys, llavors vaig anar cedit al Vilassar, i a mitja temporada em van tornar a repescar. Amb el pas dels anys, sobretot amb el nostre segon any de juvenil, ens vam ajuntar allà un equip que ho vam guanyar tot, menys la Lliga de Campions: lliga, copa del rei... va ser un any de gaudir, una passada. Moltes experiències possitives.
ÉS EL MILLOR RECORD ESPORTIU DE LA TEVA CARRERA?
Doncs sí, en categories inferiors és la millor, sens dubte. Arribar a un equip de 1ª divisió com és l'Espanyol, i trobar-te amb gent que, tard o d'hora... alguns ja havien debutat amb el primer equip, i altres ha estat qüestió de temps d'estar allà a dalt i ser uns referents, sobretot per a l'afició de l'Espanyol, i per a molts nens. I tenir amistat amb companys així era una passada, una passada!
MANTENS RELACIÓ AMB ELLS?
Sí, amb uns més que amb d'altres, però sempre hi ha una mica de contacte. Sempre. No es perd mai, això.
De perico, i sempre amb la canya a punt (FOTO: arxiu personal Cebri)
I QUAN SURTS DE L'ESPANYOL?
Surto de l'Espanyol també amb vàries ofertes. Vaig caure amb una lesió de lligament creuat, que és la mateixa per la que estic passant ara, però de l'altra cama. I quan em vaig recuperar, en 'Tintín' Márquez, que és l'entrenador que havia tingut allà, em va aconsellar anar cedit a 3ª divisó, al Vilassar, que llavors entrenava en Francesc 'Rubi', ara entrenador del Girona, i amb en Xavi Gil. Em volien allà. Ben aconsellat que estava, vaig optar per provar. Va sortir molt bé i vaig marcar molts gols en mitja temporada, i llavors l'Espanyol em va repescar. Acabada la temporada a 2ª B amb l'Espanyol B, vaig tenir també vàries ofertes. I entre elles la de l'Hospi, que va ser per la que vaig optar, pel que representa l'Hospitalet al futbol català. Venia d'una temporada que baixava de la 2ª B amb una de les plantilles més espectaculars que havia tingut mai l'Hospitalet, i encara que sembli mentida, a vegades passa això: les plantilles amb més noms a vegades no acaben de funcionar, i van acabar perdent la categoria. I llavors vam anar nosaltres, amb en 'Rubi' d'entrenador, per intentar tornar a pujar a 2ª B i recuperar l'Hospi al lloc que es mereixia. Va ser una temporada molt positiva, menys a l'últim partit del play-off contra el Llevant, que malauradament, vaig fallar un penal a la pròrroga que donava possiblement l'ascens. Encara que després també vam tenir la tanda de penals, que vam perdre.
Desbordant rivals amb l'Hospi (FOTO: arxiu personal Cebri)
'MALEÏT' TATO BURGADA, EH?
Sí, companys a l'Espanyol i després amb l'Europa (somriu)
ET FEIA CONYA AMB AIXÒ, AMB EL PAS DEL TEMPS?
No, la veritat és que no ho vam tornar a parlar. Es podia fer conya, perquè ja han passat els anys, i no hi ha cap problema de res. Sí que van haver-hi uns anys després que a mi em sabia molt de greu. Perquè, és clar, això com a futbolista ningú ho vol. Sempre, a l'inrevès, tothom vol ser el que marca el gol de l'ascens. Un pensa en donar una victòria, i si dones un ascens, imagina't, no? Jo tenia 19-20 anys, estava començant la meva carrera futbolística, i va ser un pal molt gran per a mi. Va ser un pal tan gran que vaig optar per marxar de Catalunya i jugar a altres equips fora d'aquí.
LESIONS A BANDA, ÉS EL MOMENT ESPORTIU MÉS DUR DE LA TEVA CARRERA?
Sí, psicològicament sobretot. Perquè les lesions, si un recupera i fa rehabilitació, i fa les coses com s'han de fer, tornes a jugar. Però psicològicament a mi em va costar molt recuperar-me d'això.
I ÉS LLAVORS QUAN COMENCES AQUEST TOUR PER ESPANYA
Sí, vaig començar aquest tour, i vas provant. El que intentaves a un equip de casa, ho proves a fora de casa, a veure si hi ha sort i tens l'oportunitat de tirar més amunt. Vaig tenir l'oportunitat de jugar amb molts jugadors dels que vaig aprendre molt, i gràcies a això, vaig tenir moltes experiències positives en el món del futbol. Però no vaig tenir l'oportunitat que m'esperava.
Amb el Cartagena, al Madrigal (FOTO: arxiu personal Cebri)
PER ON VAS PASSAR?
Cartagena filial, Alabès B a 2ª B, Almeria B, i després vaig tornar cap aquí. Vaig tenir una oferta del Mataró, amb en Manel Moya, i tenia ganes de tornar cap a casa. També ens vam trobar una bona plantilla, amb noms de jugadors, però el que parlàvem abans: no és que no acabés de funcionar, però ens faltava potser un puntet més. Perquè vam acabar la lliga entre els 5-6 primers, a prop de ficar-nos en el play-off. Però va ser una temporada molt positiva també. A final de temporada, per problemes econòmics, vaig saltar. Vaig tenir una oferta del Badalona, del filial, i vaig estar allà, amb la possibilitat d'estar amb el primer equip. Però finalment no vaig tenir aquesta oportunitat, i vaig fitxar pel Castelldefels amb Miguel Olmo. Va començar la temporada molt bé, molt positiva també, fins al punt dels problemes econòmics, i vaig tenir l'opotunitat de saltar, evitant aquests problemes d'impagaments.
Vaig marxar a Saragossa, i vaig passar passar una temporada i mitja molt molt bones. Coneixent a moltes persones dedicades al món del futbol al 100%, exjugadors de 1ª divisió com a entrenador: l'entrenador de l'Andorra, en Juan Ignacio, molt conegut per l'afició de l'Aragó; havia jugat amb la selecció espanyola i tot. Llavors vaig tenir una oferta del La Muela, un dels equips amb més pressupost que hi havia llavors, fins que els van enxampar (somriu).
Jugant al CD La Muela, a l'Aragó (FOTO: arxiu personal Cebri)
Vaig marxar a Saragossa, i vaig passar passar una temporada i mitja molt molt bones. Coneixent a moltes persones dedicades al món del futbol al 100%, exjugadors de 1ª divisió com a entrenador: l'entrenador de l'Andorra, en Juan Ignacio, molt conegut per l'afició de l'Aragó; havia jugat amb la selecció espanyola i tot. Llavors vaig tenir una oferta del La Muela, un dels equips amb més pressupost que hi havia llavors, fins que els van enxampar (somriu).
(FOTO: arxiu personal Cebri)
BTV Esports, qui si no, va repassar amb imatges la trajectòria esportiva de Cebri (VÍDEO: Roger Matamoros)
Estadístiques de Cebri en el futbol català que em passa Enric Fuentes (@ilynhenke)
ÉS, PROBABLEMENT, EL GRAN 'VIA CRUCIS' DE LA TEVA CARRERA, NO?
Sí, perquè és això: el dia que perds la il·lusió per jugar al futbol, sí que t'ho has de repensar, i pensar en una altra cosa. Però quan tens aquesta il·lusió, i aquestes ganes de demostrar, i de fer-te valer, i més en un club on jo considero que m'he fet com a futbolista. Sempre ho he dit. Ja em van fer una altra entrevista fa molts anys (aquesta de l'Agustí Tenllado a l'Escapulat') i jo vaig dir que l'Europa és on jo vaig aprendre a competir. M'he trobat a persones que m'han ensenyat això. Sobretot molt d'això li dedico a en Raül Verdú: entrenador que he tingut, que era jugador de la 1ª plantilla, i aquest caràcter que tenia ell jugant, a mi me'l va encomenar. Llavors, era un valor afegit per a mi venir aquí. Però repeteixo: el tema de les lesions, el dia que perdi la il·lusió per jugar al futbol, igual sí que optaré per deixar-ho; però mentrestant, jo tinc aquesta il·lusió, i només penso en recuperar-me i continuar jugant.
Maleïdes lesions: tíbia i peroné al 2011, en un partit al Prat (FONT: CEEuropa.cat)
SENSE CONÈIXE'T MASSA, FLIPO BASTANT AMB TU, PERQUÈ SEMBLA QUE NO PERDIS MAI EL SOMRIURE I AQUESTES GANES
Bé, és amb el que he crescut. He crescut jugant a futbol, i em costa no divertir-me. Bé, igual la meva forma és una mica més agressiva dins el camp, no? Però jo gaudeixo fent això. Per això et dic que el dia que deixi de gaudir o de tenir aquesta il·lusió, igual em dedico a una altra cosa. Però mentrestant jo gaudeixo amb el futbol. M'agrada còrrer, m'agrada topar amb el defensa, m'agrada anar a dalt, llençar-me al terra... m'agrada això.
DE FET, ETS UN DELS JUGADORS MÉS ESTIMATS PER L'AFICIÓ. T'ESTIMEN MOLTÍSSIM
Bé, intento sempre deixar-me la pell. Si hi ha una pilota que sembla que va fora, però ho sembla, jo intento lluitar-la per que no surti. Això les aficions ho valoren sempre: un jugador que corre i treballa... a més, si fa gols, assistències, no va de crescut, i és molt senzill... doncs això agrada sempre.
Col·leccionista de premis de l'afició: Caliu Gracienc, Torcida Escapulada... (FONT: CEEuropa.cat)
QUAN SENTS QUE EN PEDRO DÓLERA DIU QUE ETS EL MESSI DE L'EUROPA, TU QUÈ PENSES?
El Messi de l'Europa! Jo li agraeixo les paraules. Sempre li estic molt agraït a en Pedro, per tot, però és molt exagerat, no? (riu). Molt exagerat! Que foti 4 gols jo a 3ªdivisió, i ell foti 50 a 1ª, imagina't, eh? Imagina't la situació (torna a riure). Jo li agraeixo sempre les paraules a en Pedro. Segur que ho ha fet amb sentit de l'humor, i sempre li estic molt agraït per tot.
I AQUESTA TEMPORADA, SUPOSO QUE UNA MICA AGREDOLÇA, NO? PERQUÈ L'EQUIP ESTÀ MOLT BÉ, I A TU T'HA TOCAT VEURE'N BONA PART DES DE FORA
Sí, sap molt de greu, perquè la meva primera temporada va ser molt positiva (que era la 2ª del Pedro i de molts dels companys). Va ser molt bona per a tots. Vaig caure en la lesió, i la temporada passada, intentant millorar el que havíem fet l'any anterior, intentant millorar la plantilla amb fitxatges, augmentar una mica el pressuspost... la temporada no va sortir com s'esperava. Hi havia molts jugadors, entre ells jo, que jugàvem lesionats per donar un cop de mà a l'equip. Aguantàvem jugant 90 minuts sense poder, en principi, jugar ni 45. I aquest any, que és més per disfrutar, per deixar-se portar, sobretot a aquestes alçades... ja ha passat el més difícil, i ara toca anar a per la lliga. Arribats a aquest punt, ja, a guanyar la lliga. Però el més difícil, que són els 30 primers partits de lliga, ha passat i ara ja és la recta final. Això ja està passat, i ja és per gaudir. Doncs això m'ho perdo, o ho gaudeixo des de fora. Ho veig d'una altra manera, com un soci més de l'Europa. Com un aficionat més, que pateix quan no es marca, i que gaudeix quan es guanya, i quan s'està allà a dalt.
Cebri, molt ben acompanyat, veient l'Europa-Vilafranca (FOTO: 'Vamos, escapulados!')
No, mai! Mai, perquè després del que es va patir la temporada passada, l'equip s'ho mereix. Ens ho mereixem tots, però més ells, que ara són els protagonistes. Sobretot en Pedro i molts dels companys que estaven la temporada passada. Va ser un patiment continu. Van haver-hi molts problemes, no dins del vestidor, però sí de nervis, de malestar... va costar molt aixecar això, i ara toca gaudir. Oblidar-se ja de la temporada passada, que ja ha passat, i ara gaudir d'això, i a veure fins a on arriba. Aquest equip encara no ha arribat al sostre
SÍ, PERQUÈ PODEU OPTAR AL CAMPIONAT, A L'ASCENS... QUE SUPOSO QUE A NIVELL PERSONAL TAMBÉ ÉS UNA ESPINETA, NO?
Sí, i tant. M'hagués agradat més jugar i participar, però bé, si al meu currículum com a futbolista, surt un play-off i un ascens, encara que no hagi estat en el play-off i en l'ascens, però sí en els primers partits de lliga i participant amb algun gol, allà queda reflectit, no? Tant de bo!
I EL TEU GRANET DE SORRA AL VESTIDOR TAMBÉ EL POSES, PERQUÈ ETS UN HOME IMPORTANT AL VESTIDOR.
Bé, ara no he estat participant tant per la lesió. Porto un mes operat, i no podia caminar, ni participar gaire. Però sí que trobo a faltar molt el vestidor, i ells suposo que a mi també en algun moment (riu). Trobo a faltar la situació del vestidor, i viure aquest ambient, i més pel que estàvem parlant, amb l'ambient agradable que hi ha ara mateix.
SEMPRE QUE LI PREGUNTEM A EN PEDRO ENS DIU "PRIMER EL PLAY-OFF, I DESPRÉS JA VEUREM". DINS DEL VESTIDOR UNA MICA SÍ QUE DEVEU PENSAR EN EL TÍTOL, NO?
Arribats a aquest punt, és molt díficil que el Figueres, el Terrassa, la Pobla... ens puguin atrapar. És pràcticament impossible. Jo sóc així. Per a mi és pràcticament impossible. Llavors, un ha de ser optimista i tirar cap amunt. Estem a 2 punts de l'Olot. El play-off no està assegurat matemàticament, però és qüestió d'un o dos partits. Aquest cap de setmana pràcticament es podria tancar si els resultats ens afavoreixen. Però hem d'anar a per la lliga, arribats a aquest punt. Jo ho penso així.
Cebri va fer el primer gol de la lliga, a Terrassa, i 2 més contra el Gavà; total, 6 punts (FONT: CEEuropa.cat / Àngel Garreta)
SOU CONSICENTS QUE PODEU FER HISTÒRIA? FA 50 ANYS QUE NO ES GUANYA EL TÍTOL
No sé si som conscients, perquè això són pensaments individuals. En grup sí que ho pots comentar amb un, amb un altre... però jo crec que individualment tots pensem en fer història en un club com l'Europa, amb més de 100 anys, i que no té tantes lligues guanyades dins de la categoria. Seria una dada referent per, d'aquí a uns anys, tenir en compte: "ara hem de superar a aquell equip que va fer això...". De fet, el Pedro ja porta fent història amb aquestes plantilles que ha tingut les últimes temporades: va guanyar per primer cop els Històrics; va empalmar 13 partits invicte fa 2 anys, que era la 3ª millor ratxa en no sé quants anys; la millor 1ª volta de la història del club aquest any... va marcant reptes, es van fent, i ara a fer aquest play-off després de 12 anys, i si a sobre es fa l'ascens, seria una passada.
T'IMAGINES EL QUE POT SER EL NOU SARDENYA, DESPRÉS D'HAVER VIST JA PARTITS COM L'OLOT, CORNELLÀ...?
Serà un espectacle. Això deu ser un camp de 1ª divisió. Deu ser un ambient de futbol màxim. Aquesta temporada sobretot la gent es comença a animar, perquè veu que l'equip va bé i funciona normal, no? A mi m'hagués agradat veure molta més afició, tota la que ve ara, haver-la vist en molts partits la temporada passada, que era quan més la necessitàvem. Però bé, això és el futbol, i funciona així; i amb un play-off, això deu ser una olla a pressió per a l'equip rival.
El Nou Sardenya encara ha de viure grans emocions aquesta temporada (FOTO: David Grau / La Jornada.cat)
ÉS UNA BONA OPORTUNITAT PER QUE TOTS AQUESTS ESCAPULATS QUE VAN DEIXAR L'EQUIP UNA MICA DE BANDA ES TORNIN A ENGANXAR, I EL CLUB CREIXI A NIVELL SOCIAL
Sí, el soci de l'Europa és molt exigent. Si es perd, perquè es perd; si s'empata, s'ha de guanyar; i si es guanya, es podia haver guanyat més encara. És molt exigent l'afició de l'Europa. No tota, eh? Però molta sí. I això és bo si el jugador no agafa aquesta pressió. Sí que és veritat que això ha d'animar als socis que encara dubtin -no ho crec, eh? Però els que encara dubtin d'aquest equip-, per que acabin aquesta recta final de la temporada, que ho necessita més que mai. I sobretot, jo crec que al camp de l'Olot, seria un bon viatge. La temporada passada ja van venir molts a donar-nos un cop de mà, això també ho he de dir; va haver-hi una bona afició de l'Europa acompanyant l'equip en un moment molt complicat. Però seria molt bo que aquesta temporada passés el mateix, perquè crec que pot ser un partit que pot decidir la lliga.
ÉS L'OLOT EL GRAN RIVAL? O COMPTE AMB EL CORNELLÀ?
Pot ser campió qualsevol dels 3. L'Olot i el Cornellà porten tota la temporada marcant diferències, primer-segon, primer-segon; l'Europa va estar tercer, marcant diferències amb el quart; però ara ha arribat un punt que qualsevol dels tres es pot emportar la lliga.
APOSTEM PER L'EUROPA, NO?
Apostem per l'Europa, és clar! (riures). Apostem pel de casa! Sempre, sempre!
Ara estic a la fase d'intentar ja agafar massa muscular, volum muscular, protegir bé el genoll, i de tractament amb el fisio, amb en Marc (Cisa) en aquest cas. I poc més. No puc fer gaire cosa més. No puc còrrer, ja camino, ja faig la meva activitat diària i laboral (monitor personal de gimnàs) amb normalitat, però sempre amb compte, perquè encara està tot molt tendre. Per ara va tot molt bé, i molt content. Vaig anar l'altre dia al metge i em va dir que, si tot continua així, en 4 mesos més ja estaria totalment recuperat. Així que molt optimista, i molt content per ara.
DEUS ESTAR DESITJANT QUE ARRIBI JA AQUEST DIA, NO?
Sí, estic desitjant que arribi aquest dia; m'ho vull treure ja de sobre per començar un altre cop.
I SI ESTEM A LA 2ª B, MILLOR QUE MILLOR, NO?
Seria la bomba; el retorno deseado
QUÈ HA ESTAT EL MÉS DUR D'AQUESTA FASE DE RECUPERACIÓ? EL DIA DE LA LESIÓ? EL DIA QUE ET DIUEN QUE T'HAS D'OPERAR...?
Bé, quan m'ho vaig fer el dia del Santboià a casa, vaig anar directament a la Clínica del Pilar i em van dir que possiblement estava trencat, però no ho semblava, perquè no tenia vessament ni hematoma ni res. Passada una setmana, vaig anar a veure al Dr. Cugat, i em va dir que estava trencat, però no semblava que ho estigués en la seva totalitat. Llavors em van fer una espècie d'infiltracions amb factors de creixement per veure si podíem evitar l'operació i retallar el temps de recuperació. Vam estar provant, vaig estar pràcticament 3 setmanes-1 mes posant a prova això, fins que en un entrenament, posant a prova el genoll, es va acabar de trencar. I per a mi, aquell moment va ser el més fotut. Més que la primera vegada, perquè quan em vaig lesionar, hi havia una opció; i aquesta segona vegada, ja no hi havia cap altra opció: era operar sí o sí. I després penses: "si m'hagués operat des del principi, a l'últim mes de temporada més el play-off hagués arribat". Però bé, ho penses, però també penses: "ara ja està fet". I continues i tires endavant, I ja està.
I AQUÍ SUPOSO QUE EL SUPORT DE LA FAMÍLIA HAURÀ ESTAT CLAU, I TAMBÉ DELS VESTIDOR
Home, i tant! I dels companys, i de tots. I de la família sobretot, i de la meva dona.
DONCS TANT DE BO ET VEIEM EL MÉS AVIAT POSSIBLE JUGANT UN ALTRE COP
Que em recuperi bé, que segur que sí!
Cebri celebrant gols d'escapulat; una imatge que esperem veure ben aviat (FOTO: CEEuropa.cat)
I en Cebri no perd en cap moment el seu somriure i la seva mirada de nen il·lusionat per baixar a la plaça a jugar a futbol amb els amics. I ves per on que, quan sortim de la sala de premsa del Nou Sardenya, ens trobem just acabats d'entrenar, a nens del futbol base a banda i banda del passadís de vestidors. I en una escena màgica que trigaré anys en oblidar, li fan el passadís i el comencen a aplaudir. Espontàniament, com fan les coses els nens. I és llavors quan me n'adono de cóm s'estima la gent a aquest membre de la nissaga escapulada dels Queralt, i de la grandesa d'aquest club formant futbolistes, però sobretot, persones.
*Extractes de diaris: Mundo Deportivo
*foto petita a l'Hospi: L'Hdigital.cat (gràcies a Crisitan Garcia per l'assistència! ;D)
*foto amb el Cornellà: El Punt Avui
*foto de la lesió vs. Santboià: Àngel Garreta / REM Images
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada