Sabies que...?: Pedró Dólera serà diumenge el tècnic amb més partits de la història de l'Europa

*Falta afegir el resultat final del partit a Cerdanyola (FOTO: 'Vamos, escapulados!')

A més d'un partit importantíssim per a la lluita pel títol de lliga i les places de play-off, aquest diumenge 16 de març de 2014 a Ascó es viurà també una jornada que s'escriurà en lletres d'or a la història de 107 anys del Club Esportiu Europa. I és que Pedro Dólera complirà el seu partit oficial nº 190 a la banqueta escapulada (tot i que ho haurà de veure des de la grada, per la sanció de 2 partits per la surrealista expulsió del passat diumenge), i superarà al que fins ara era el tècnic amb més partits de la història del club gracienc. El mític Pep Moratalla va dirigir l'Europa en 189 partits oficials durant 5 temporades dividides en dues etapes (95-97, i 2003-2006), en les que va aconseguir 1 Copa Catalunya, 2 play-off d'ascens a 2ªB o un ascens a 3ª, com a fites més destacades. Dólera superarà diumenge la xifra del mític Moratalla en termes absoluts, però a més serà el primer que ho faci d'una sola tacada, durant 5 temporades consecutives. Amb el primer Torneig dels Històrics de la història del club i el play-off d'ascens a 2ª B com a principals fites, i lluitant pel primer títol de lliga de Tercera dels últims 51 anys i pel segon play-off d'ascens a 2ª B consecutiu, les estadístiques de Dólera a l'Europa són aquestes (cal tenir en compte que faltarà afegir la ressolució final del partit a Cerdanyola, tant pel que fa a victòria/empat/derrota, com pels gols que es puguin marcar/encaixar en la represa del partit suspès al minut 39 i que es jugarà el 2 d'abril): 80 victòries, 54 empats i 54 derrotes, amb 254 gols marcats i 198 encaixats: dels 189 partits oficials dirigits fins ara pel tècnic escapulat, 180 corresponen a partits de lliga de Tercera, 2 al play-off d'ascens de l'any passat, i els 7 restants a partits de Copa Catalunya. 

Preguntat diumenge passat per aquest rècord, Dólera explicava a aquest blog que és un "orgull màxim; els llibres d'història s'escriuen per això: per que algú ho llegeixi d'aquí a uns anys i les meves filles o qui sigui pugui dir 'el meu papa estava allà'. Estic orgullosíssim perquè sé el que m'ha costat arribar fins aquí. Som els únics que hem fet 5 temporades seguides, no en dues etapes sinó en una, i això té molt de mèrit en un club com aquest. No ho he de dir jo, ho ha de dir qui sigui, però crec que el bagatge és força important. Anem a gaudir-ho. Estic encantat d'entrar en la història d'aquest club de 107 anys d'història, i amb aquests jugadors; gràcies a ells hem arribat fins aquí"

Si voleu repassar la trajectòria de Dólera a l'Europa (i abans com a jugador i entrenador en equips diversos), podeu rescatar l'àmplia entrevista que manteníem amb ell al febrer de 2013.

CONEIXENT PEDRO DÓLERA

El famós jersei de Dólera, un tècnic un xic supesticiós (FOTO: 'Vamos, escapulados!')

Qui més qui menys, tots els escapulats i seguidors del futbol català coneixem, en major o menor grau, les principals virtuts i defectes del ja històric entrenador de l'Europa: un paio planer, temperamental i sense pèls a la llengua (per bé i per malament), treballador incansable i apassionat pel futbol fins a l'extrem. Però, cóm és Pedro Dólera més enllà de les banquetes o les sales de premsa? Per saber-ho, vam posar deures a companys de l'staff tècnic, jugadors, directius o rivals, i això és el que ens han explicat sobre la persona que s'amaga darrere l'entrenador amb més partits de la història del club gracienc. No cal dir que ho vam fer a les seves esquenes, per que no pogués condicionar les opinions dels participants amb mariscades ni pica-piques. Tot i que tinc els meus dubtes, perquè aquí ningú ha 'rajat' massa... 

Moltes gràcies a tots per la complicitat i el temps dedicat! I per haver callat com putes durant tots aquests dies...

DANI CONTRERAS I TONI RIBAS (Segon entrenador i preparador de porters de l'Europa. En Toni, a més, va compartir feina al banc on treballa Dólera)

Dólera, Contreras i Ribas amb el Torneig dels Històrics 2009; una foto que hauria d'estar al museu...

(FOTO: Arxiu Toni Ribas)

Pedro Dólera “Entrenador”:

1-     Es un autèntic “malalt de futbol”. Li dedica moltíssimes hores al seu equip. La preparació del partit és molt meticulosa. Ha vist com a mínim 1 video recent del rival i a més acostuma a veure en directe  molts partits. De mitjana puc dir que en cada partit, prèviament s’ha vist 2 vídeos i 2-3 partits en directe.

2-     Punts forts: per a mi, l’anàlisi del rival i la preparació dels partits. També la “lectura” del que està passant en el decurs del partit. L’observació de tot el que passa en els entrenaments és brutal. La suma d’aquests factors és el que motiva que cap jugador tingui la “titularitat garantida”. Tot compta: cóm es va jugar la setmana anterior, cóm estàs entrenant, i cóm és el rival.

3-     Mai hi ha descans.....Tot el temps que té (tenim) es dedica a l’Europa.  I si les coses no van bé, toca “huelga a la japonesa” (encara treballem més...). 

4-     En les seves xerrades davant dels jugadors en la preparació de partit, és molt analític i seriós però sempre surt amb alguna frase que deixa als jugadors bocabadats per trencar l’ambient i fer-los riure

5-     Formador, el jugador si vol pot apendre moltíssim amb ell; millores tots els dies i l’aprenentatge dels seus conceptes et queden pel futur; en definitiva, millora als seus futbolistes.

6-     Motivador i capacitat de lideratge: és un altre dels punts forts. Sap transmetre les seves idees amb il.lusió i engrescar a tothom per treure el millor de cadascú. A la mitja part dels partits, les seves aportacions són decisives per convèncer els jugadors i modificar aquells aspectes del joc que no han funcionat be a la primera part. Té talent per dirigir un grup.

7-     La seva integritat i principis que li fan guanyar-se la confiança dels jugadors; sempre diu el que pensa i fa el que diu.

Pedro Dólera “Persona”:

1-     Aquesta és la part més desconeguda pel públic en general (òbviament).  La primera definició seria “amic dels seus amics”. És una persona en la que pots confiar sempre. Com ell diu, “a muerte”. 

2-     Té una “segona família”: els seus jugadors. I això és cert. La seva implicació és màxima i puc garantir que els té en gran estima a tots. Haver de deixar un jugador fora de la convocatòria  ja li “senta malament”  (o que no jugui, etc,). El pitjor de tot, és quan ha de donar una baixa, ja que al Pedro sempre li prima el tema “persona”. Crec que no ha deixa’t cap jugador “tirat”, i si ha estat necessari donar baixes, ell mateix els hi ha buscat equip.

Curiositats:

1-     Em sembla que corre molt amb el cotxe.....Crec que està com l’equip (hem perdut alguns punts....)

2-     De vegades “volen coses” al vestidor... (ampolla d’aigua, fitxes de la pissarra....)

3-     Sempre s’ho fa per sortir l’últim del vestidor abans del partit.

4-     Per la seva mala experiència anterior (perdre dos ascensos pel goal-average), té sempre molt interès en tenir guanyat el goal-average amb els rivals principals.

5-     Molt sovint, quan ens parla de les virtuts del rival, ho acaba amb un “però no és el Bayern de Munic”!!! (o sigui, que el podem guanyar !!)

6-     Sempre que passem per la sala de premsa i veiem les fotos, comenta que “falta la nostra” amb la copa del “Torneig d’Històrics”

Bons moments:

1-     Partit de l’Hospi, guanyar els “Històrics”, empat èpic contra el Vilanova, victòria a Olot, classificar-se pel Play-off la temporada anterior, segurament estan en els seus millors records.

El moment mès difícil:

1-     La primera temporada al Club no va ser fàcil.... Pedro Dólera no era gaire conegut ni pel públic, ni per molts dels jugadors de la plantilla d’aquell any. El Club va decidir algunes baixes i es va fer una reducció important de pressupost que va fer que marxessin algunes “figures”. Els inicis van ser irregulars i a fora de casa l’equip “baixava molt”.... El mister tenia clares les coses i estava veient el que ens faltava. Jo percebia que en Pedro, en aquells moments, davant d’alguns jugadors no tenia encara tota la “credibilitat”.  No va esperar gaire més, i un dilluns em diu: “Hoy les “toco la cara”  uno por uno.....Ya no aguanto más !! . ¿Qué dices? “Hay que hacerlo. Tienen que reaccionar ya ! “.  Va ser espectacular i un per un, davant de tots, els va anar “despullant” futbolísticament. No es va “salvar” ningú..... La reacció dels jugadors va ser molt bona, entonant el “mea culpa” i reaccionant, i finalment vam fer una bona temporada. Jo sempre ho recordo com el pitjor moment per la tensió que hi havia.  Afortunadament, mai més s’ha repetit una situació així, però aquell dia al vestidor jo no sabia on amagar-me..... 

GUILLAUME DE BODE (President CE Europa. El va fitxar al 2009)

FOTO: 'Vamos, escapulados!'

Un vespre entre setmana del 2009 vaig anar a veure un entrenament del Marianao Poblet per observar un entrenador jove, Pedro Dólera. Després de veure la intensitat i la il.lusió dels jugadors amb ell durant l'entrenament, ho tenia clar. Poc temps després, vam quedar per parlar, i amb 15 minuts de conversa i veient la brillantor als seus ulls quan parlava de futbol i les ganes per venir a l'Europa, sabia que estava parlant amb el nou entrenador de l'Europa. Va ser dels pocs entrenadors, igual com molts jugadors que van venir després a jugar amb ell, que no parlava de temes econòmics; el principal era el futbol i definir un projecte esportiu per defensar amb orgull l'escut de l'Europa i per tornar a generar il.lusió. 

Després de quasi 5 anys al club, s'ha convertit en exemple de cóm sentir els colors de l'Europa, d'entrega a uns valors, de lluitador, ser persona amb caràcter, però amb qualitat humana; entrenador lleial amb la seva gent, bon gestor del vestidor, i sempre disponible per a qualsevol tema esportiu o actes socials del club i de les penyes, etc. I, especialment, demostrant ser esportista de veritat: “estar al costat de les persones als moments bons, però també als moments complicats”. 

Gràcies i per molts anys Pedro!!!

ARTURO RAMÍREZ (Vicepresident CE Europa, bon coneixedor de Dólera)

FOTO: CEEuropa.cat / Àngel Garreta

Responsable; fidel; no t'abandona en situacions de dificultat; fa concessions quan és necessari; diu la veritat; professional compromès; valent; honest; entusiasta amb la seva feina; perfeccionista; generós; sociable i dialogant; manté les confidències; té fe en les seves persones; exigent i tolerant alhora; s'interessa per la teva opinió; impacient a l'hora de voler determinades coses; solidari; si escau, pren temps per explicar-te les coses,..................Una bona persona que paga la pena...!

JORDI ROGER (Entrenador rival a la UE Cornellà, i administrador i encarregat del menjador de l'escola on van les filles de Dólera)

Roger i Dólera; rivals al camp, amics al carrer (FOTO: 'Vamos, escapulados!')

A en Pedro el conec ja fa molts anys! En aquella època ell entrenava al juvenil de la PB Prat Blaugrana i jo al juvenil de l’Europa. Com a entrenador, poca cosa a dir, els seus números així ho demostren. Portar 5 temporades a un club tan exigent com l’Europa no és gens fácil!

Com a persona, t’explicaré una anècdota que demostra la seva gran qualitat humana: quan a la 1ª volta vam perdre els 4 partits seguits (Santfe, Grama, Vilafranca i Palamós) em va trucar per donar-me molts  ànims. Em quedaré amb la seva última frase: “Creo que yo he vivido algo parecido a lo que ahora sientes, cree en ti y no cambies, lo sacarás seguro. FUERZA!! Rivales en el campo, pero fuera compañeros”

Moltes felicitats Pedro per aquests 190 partits oficials amb l’EUROPA!

ÀLEX DELMÀS (Capità de l'Europa de Dólera durant 4 anys)

Delmàs, l'extensió de Dólera al camp durant 4 anys (FOTO: 'Vamos, escapulados!')

 Felicitats

   Quan parlo amb en Pedro encara se m’escapa la paraula mister tot i que ja no sigui un jugador en actiu. A ell li passa el mateix i em diu capi tot i que jo ja no ho sigui. La mateixa paraula que em va dir quan vaig entrar per la porta de l’oficina després que ell signés com a entrenador de l’Europa. Vestit amb americana i corbata, se’l veia nerviós però molt il·lusionat. La realitat és que es va obrir a mi des del primer segon.

   Recordo que els seus inicis no van ser fàcils. Tots coneixem la gran dimensió de l’Europa. El seu encant i també el seu món particular.

   Després d’una derrota dolorosa, la confiança d’un vestidor jove i inexpert estava sota mínims i ell començava a dubtar. Estava intranquil, preocupat i responsabilitzat de la situació.

   El dilluns immediatament posterior, ens vam tancar al vestidor. Vaig agafar la paraula davant de tots els jugadors, tot el cos tècnic, auxiliars i vaig dir literalment “Anem bé. Anem pel bon camí. Feu-me cas... les meves sensacions dins del camp em diuen que anem bé. Que ningú dubti” I ho vaig dir perquè realment ho sentia així. Jo simplement vaig dir això. En aquell moment em va mirar i els seus ulls parlaven sense fer-ho.

  El diumenge següent vam derrotar el Santboià que venia com a líder de la taula, i l’equip va començar a tirar cap amunt fins al punt de tenir serioses opcions de play-off d’ascens fins al final, amb un equip en què la gran majoria de jugadors era debutant a la categoria.

  Ell sempre m’ha recordat aquesta conversa i el moment descrit. I com aquesta, n’hem tingut moltes altres. Per molt que passin els anys, sempre ens vindran al cap aquestes converses. Serà una mena de petit vincle entre tots dos.

  Fets com aquest demostren la personalitat d'en Pedro. Una persona nerviosa, inquieta, amb el cor calent moltes vegades. Una persona entregada al futbol i a les coses que fa, un treballador d’aquest esport fins a un punt que voreja la bogeria futbolística. Una persona seriosa dins del camp, alegre fora d’ell, i una persona fidel a la seva gent.

 Mister... Diumenge et converteixes en l’entrenador que més partits ha dirigit al club des del seu naixement. Et conec molt bé i sé que t’il·lusiona. Estic molt content per tu i, tornant a la conversa que sempre em recordes, diria que no estava gens equivocat quan aquell mes de setembre del 2009, et vaig dir que anaven pel bon camí !

ALBERTO GONZÁLEZ (Un dels actuals capitans de l'Europa. També va coincidir amb Dólera al Marianao Poblet o a l'Escola de Futbol Prat Blaugrana)

FOTO: 'Vamos, escapulados!'

Puc dir amb bona base que conec força bé al nostre mister. He estat a les seves ordres durant 8 temporades, 4 d'elles a l'Europa, començant junts quan jo tenia 17 anys i d'això fa ara uns deu anys. He viscut a 5 categories diferents amb ell com a entrenador, i podria dir que l'he vist créixer, evolucionar com a entrenador: des d'uns inicis com un il·lusionant entrenador de l'Escola de futbol Prat Blaugrana, fins a l'actual home 'rècord' de l'Europa, convertint-se en un ja 'clàssic' del nostre futbol català. Aquest viatge no ha estat gens fàcil per a ell, i sens dubte és el resultat de la constància, autoexigència, i dedicació d'un apassionat del futbol que fa el que més li agrada. L’evolució ha estat frenètica, però la seva essència continua sent la mateixa: un home que li agrada estudiar tots els detalls -sobretot dels rivals-, que considera al seu equip com la seva 'família', constant amb les seves idees i el que vol de cadascú, meticulós, obsessionat amb les jugades a pilota aturada, intens, un gran motivador i molt bon comunicador. Enhorabona mister! A continuar sumant!

JAVI SÁNCHEZ (Jugador CE Europa; també havia coincidit amb Dólera al Marianao)

FOTO: 'Vamos, escapulados!'

En Pedro és un míster que demostra passió pel futbol en cada entrenament, en cada partit i en cada minut. És un míster altament preparat, que exigeix molt, però que el jugador no pot fer altra cosa que esforçar-se al màxim, ja que el primer que dedica hores i esforços és ell. És el míster més professional amb el que he treballat, ajudat per la magnitud del club en el que bat aquest rècord. Un rècord gens fàcil en els temps que corren, on tot és molt breu i no hi ha paciència a no ser que ho facis molt bé com ho ha fet ell en l'Europa. El míster és tot dedicació i és un treballador del futbol. Jo vaig tenir la sort de coincidir amb ell al Marianao Poblet i des d'ençà ha progressat moltíssim. Crec que ningú no li ha regalat res en el futbol i el èxits que ha aconseguit i que aconseguirà en el futur, són gràcies a les seves ganes, la seva constància i la seva il·lusió per ser cada dia millor entrenador. És un gran comunicador i un motivador molt bo! He escoltat xerrades carregades de contingut motivacional que et fan sortir a entrenar o a jugar com si fos una gran final! 

En el plànol personal, en Pedro és un entrenador molt proper, molt de la broma quan toca! I per a mi, això és perfecte perquè dóna molt de joc durant la temporada. Tenir un entrenador amb sentit de l'humor fa que hi puguin haver moments màgics com una imitació/monòleg que vaig fer al sopar de Nadal i que ell va poder gaudir amb la resta de l'equipo sense cap problema! No amb tots els caps pots fer això! Per acabar, si reflexiono en trascedència del míster en la meva carrera futbolística, crec que he tingut la sort de coincidir amb ells en dos dels moments més importants. En primer lloc, em va trucar per anar al Marianao i poder debutar a Primera Catalana quan no tenia molt clar si continuar jugant a aquests nivells, ja que no hi estava tenint sort amb els equips que hi anava i, en segon lloc, he tingut l'oportunitat de fitxar per un gran club després de la millor temporada de la meva vida i donar-me l'oportunitat de lluitar per uns objectius que fa uns anys no podia pensar. Crec que com un dia em va dir ell: "el destí ens deparava que el futbol ens tornés a unir per lluitar per un objectiu comú" Un plaer! Felicito al míster per aquest rècord i al club per haver conseguit mantenir durant tant de temps a un entrenador d'aquesta categoria que demostra passió pel futbol i per l'Europa a cada moment!


ÀLEX CANO (Capità CE Europa; també va coincidir amb Dólera al Marianao)

FOTO: 'Vamos, escapulados!'

La meva trajectoria futbolística va molt lligada a en Pedro. Porto amb ell quasi 7 temporades seguides, és a dir, pràcticament tota la meva etapa amateur. Em va agafar amb 19 anys, i ara amb 26, són moltes les experiències viscudes amb ell. Un ascens, un quasi ascens, un playoff, temporades molt bones amb l'Europa, i una no tant. Junt a ell he progressat tot el que estic progressant any rere any. En Pedro és un entrenador que viu per el futbol. El seu mètode de treball el manté des que el vaig conèixer. Veu els rivals, ja sigui en vídeo o en persona, els estudia, jugador per jugador i com a equip. Cada setmana trasmet al seu equip cóm creu que jugarà a l'equip, i què hem de fer per guanyar. Com és normal, l'experiència et fa millorar i evolucionar. La seva trajectoria com a entrenador només ha fet que començar. Ja són 5 anys a l'Europa, i ser l'entrenador amb més partits a la història escapulada no és gens fàcil. Moltes felicitats, míster!