Presentació

Any nou, blog nou. És el que tenen els 1 de gener. Dies d'estar per casa, zombies, catatònics, gossos... sense més activitat que estar-se al sofà o davant l'ordinador. I en això que al teu cervell desequilibrat pels anys i que funciona sempre a rampells li dóna per crear un blog. Per què? Doncs... perquè sí. És bona raó, no? En el moment de la gospira, et sembla una idea genial, que es va retroalimentant i autoestimulant a mida que van arribant més i més idees: "podria posar això! I també allò! I fer una secció de tal! I una altra de pasqual! I dir-li a no-sé-qui collons que col.labori quan vulgui!...". Ja veurem quant dura el rampell, però la veritat és que em venia de gust.

I per què un blog de l'Europa? A veure, antecedents: servidor és de Gràcia i hi ha viscut tota la vida. Estic absolutament enamorat de la Vila, i adoro la gent que quan ha d'anar cap al centre de la ciutat diu "me'n vaig a Barcelona". Sento com a propi tot el que tingui a veure amb Gràcia, i per això sempre m'he considerat de l'Europa. A veure, tampoc enganyaré a ningú. Fins no fa tant, era dels que seguia l'equip mirant el resultat al diari de dilluns, i poc més. He treballat en cap de setmana tota la meva vida, i això no ha ajudat massa a trepitjar sovint el Nou Sardenya. Sí que recordo una gran alegria aquells 2 anys seguits que vam guanyar al Barça a la final de la Copa Catalunya (97 i 98), i la gentada que es va aplegar per celebrar-ho a la Plaça Rius (ja sé que ara és diu Plaça de la Vila, però per a mi sempre ha estat Pça. Rius, sense ni tan sols el 'i Taulet' de després). Però la veritat és que si fa 2 anys em diuen que  anomenés 3 jugadors de la plantilla, no n'hauria estat capaç. Per motius professionals, i després de 10 anys seguint la informació d'Espanyol i de Barça a COMRàdio, vaig acabar tan saturat que vaig demanar un canvi. I gairebé de rebot, vaig començar a fer partits de futbol català. Un àmbit que m'era completament desconegut, i que he descobert com un món absolutament apassionant...

...i en aquest nou context, el món professional se m'ha barrejat amb l'afició per l'Europa, i m'ha fet créixer el sentiment escapulat, amb la complicitat d'altres companys a La Xarxa (antiga COMRàdio) que també senten aquests colors, com en Guillem Barquín, l'Èric Jiménez o en Gerard Costafreda. Ah, què seria dels diumenges a la redacció sense burxar i fer conya amb els companys que són del Sant Andreu, com en Toni Castro o l'irrepetible David 'bilis' Amador? Enguany, he tingut la sort de seguir molts partits de l'Europa a les retransmissions que fem cada dissabte i diumenge, d'11h a 14h i de 18h a 21h, al programa 'En Joc' que dirigeix l'Óscar Herreros. I veient cóm va l'equip fins ara, em poso molt tonto només de pensar en la opció que enguany l'equip entri a play-off d'ascens a 2ª B, 12 anys després de l'última vegada. Ja sé que l'any passat l'equip anava igual i va fer una 2ª volta de pena, però aquesta temporada dóna gran sensació de solidesa i juga molt bé al futbol. I vull pensar que es perllongarà la bona estrella que m'ha seguit tota la meva trajectòria, i que m'ha fet viure l'ascens a Nacional A de l'Olimpyc de La Floresta; 1 Copa del Rei, 1 final de UEFA i 2 salvacions miraculoses amb l'Espanyol; i la orgia de títols i espectacle amb el millor Barça de la història. Us imagineu tornar a viure imatges i sensacions així...?

Ah! I si voleu saber el per què del nom del blog, escolteu aquest impagable document sonor que va captar en Jordi Cervantes amb el seu micròfon, durant la retransmissió del partit Europa-Rubí del passat mes de setembre. Pell escapulada de gallina...