L'Albert, president de la P.E.Caliu Gracienc, just abans del derbi del passat diumenge (FOTO: 'Vamos, escapulados!')
Avui encetem una nova secció a 'Vamos, escapulados!'. Un espai dedicat a les persones que formen el teixit social de l'Europa, sigui de manera més o menys anònima, i que porten la seva passió pel club gracienc fins a punts insospitats. Històries extraordinàries que s'amaguen darrere de socis, aficionats, gent del club, etc, i que reflecteixen a la perfecció l'amor pels colors europeïstes. Si coneixeu històries d'aquesta mena que puguin ser considerades tota una passió escapulada, si us plau feu-m'ho saber a través dels comentaris d'aquest blog, de twitter, o del mail (traperinho@gmail.com). Moltes gràcies, i espero que us agradin les històries de 'Passions escapulades'!
Diumenge 17 de febrer de 2013. És dia de derbi davant el Júpiter, i com gairebé sempre des de fa setmanes, mitja hora abans que comenci el partit, la porta principal d'entrada al Nou Sardenya és un formiguer de gent que va i ve, anant a buscar entrepans, begudes, o fent rotllanes per comentar la jugada. Molts d'ells s'hauran aixecat i hauran baixat de casa una estoneta abans, tot just per fer la passejadeta des de qualsevol punt del barri de Gràcia fins al carrer Camèlies, per veure el seu Europa. Però no tothom ve des de la Vila. N'hi ha que venen de l'Eixample, de Sant Cugat, o fins i tot molt més lluny... potser als partits del Barça al Camp Nou o als de l'Espanyol a Cornellà-Prat no es fa estrany veure penyistes que venen de l'altra punta del país a veure el seu equip. Que això passi a la 3ª divisió no és gens habitual, però a un club com l'Europa, tot és possible. I l'Albert Pujol n'és un clar exemple: "Tinc 37 anys, soci de l'Europa des de l'any 81, i sóc el president de la Penya Caliu Gracienc". Un soci molt fidel, des de fa 32 anys, i que es va fer de l'Europa quan era un nen. "Sóc del barri; hi havia antecedents a la meva família. El meu avi venia molts diumenges al Nou Sardenya. Després, lo típic, que es trenca una mica, i jo vaig tornar quan tenia 6 o 7 anys, al 81, amb una promoció que va fer l'Europa a les escoles. Arran d'això, el meu pare també es va fer soci, i a partir d'aquell any, 1981, hem vingut aquí amb continuitat". Fins aquí podríem dir que tot prou normal. Molt meritori, sí, per aquesta fidelitat de més de 3 dècades, però una història que es repeteix en moltes famílies escapulades. Però la fidelitat arriba fins a tal punt que la història començar a agafar un caire extraordinari... "Per qüestions de feina, fa 10 anys, vaig haver de marxar de Barcelona, i estic a la província de Lleida, a Cervera concretament. Cada 15 dies baixo al Nou Sardenya. Des que estic a Cervera ara fa 10 anys, potser només m'he perdut un o dos partits a casa, sí, sí." Mare meva! Haver-se perdut només 1 o 2 partits en 10 anys, ja de per sí, té molt i molt de mèrit! Però, a sobre, fer-ho venint cada dia de partit des de Cervera, encara més! Quanta distància hi ha de Cervera a Gràcia, Albert? "Calculem que són uns 105 km per anar, i 105 més per tornar; total, uns 200 km i poc d'anada i tornada". 200 km. per 19 partits a casa (més els d'un possible play-off), estaríem parlant que aquesta temporada faràs uns 4.000 km per veure tots els partits al Nou Sardenya!! "Bé, s'ha de treure rendiment al carnet de soci!". Ja, ja! La pela és la pela, i l'Europa és l'Europa, no hi ha dubte...
L'Albert Pujol i altres socis escapulats, celebrant el gol de Cano contra el Júpiter (FOTO: Àngel Garreta)
I quina és la rutina d'un dia de partit? Has de matinar molt? "No, t'aixeques a una hora normal, esmorzes i vens aquí al partit una mica abans que comenci, ajudes als companys a muntar un parell de banderes, i et trobes aquí amb els amics, que molts dels que estan per aquí, de ben petits que ens coneixem". I quan acaba el partit, sant tornem-hi cap a Cervera? O dines i passes el dia a Gràcia? "Aprofito per dinar a casa els pares, i veure la família. Mon pare també va ser un dels membres fundadors de la penya Caliu Gracienc, i ell també, cada 15 dies, clavat aquí al Sardenya". Passió familiar, sí senyor! I amb la bona marxa de l'equip aquesta temporada, heu notat que molta gent s'hagi engrescat per apuntar-se a la penya? "No, la penya ja fa uns anys que ens ajuntem els mateixos. Ens hem anat fent grans, i també no és el mateix quan crees la penya al 94, que tens 18 anys i fas més gresca al gol. Ara ja molts tenim quasi 40 anys, o els sobrepassen; llavors ens ho prenem més amb calma. Ara ens han agafat el relleu els de la Torcida. Encara muntem les banderes i tot, però ja no ens ho prenem tan a pit com quan teníem 18 o 20 anys". Home, potser quan s'apropi el final de temporada, si l'equip torna a fer play-off 12 anys després, la gent s'acabarà animant, no? "Quan vam fer el play-off, 2.000-3.000 persones omplien aquest camp. A veure...". El que és innegable és que enguany l'equip ha aconseguit engrescar l'afició, i ara no hi ha diumenge que no se superi el miler d'espectadors al Nou Sardenya..."Jo és la primera vegada en 10 anys que cada 15 dies vaig amb ganes de veure el partit. Perquè portàvem una travessa del desert que déu n'hi do! És il·lusionant, però cada partit costa, no? Perquè sempre guanyes 1-0, 2-1... això et demostra que la categoria també està molt competida". I tant que costa! I això dóna encara més mèrit a la gran feina que està fent l'equip... t'atreveixes amb un pronòstic per a aquest derbi contra el Júpiter? "Un partit difícil, perquè un derbi sempre és un derbi. Però jo confio en la victòria, ni que sigui per la mínima. Posa-li un 2-1". Soci fidel, apassionat... i a sobre pitoniso!! Serà pels molts i molts anys de veure futbol al Nou Sardenya. I, a banda dels partits a casa, també vas als desplaçaments? "Ara no tant, perquè també, un ja té mig muntada la vida allà dalt, i és clar, no et pots sacrificar tant. Algun partit. Aquesta temporada encara no he anat a cap desplaçament, però esperem poder anar en algun partit del play-off". Tant de bo! I que el sacrifici i la passió escapulada de socis com l'Albert es vegin recompensats amb un merescudíssim ascens...
-----------------------------------------------------
Per cert, ja que parlem de la gent que hi ha al darrere d'un equip com l'Europa, no us perdeu aquest reportatge de BTV sobre els fisioterapeutes del primer equip i del juvenil, Marc Cisa i Susanna Plujà:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada