Esportivitat i rivalitat sana: l'única cara que volem veure en el derbi de diumenge
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
Per raons que no l'interessen a ningú no estic podent seguir ni fer el cobriment informatiu que m'agradaria de la prèvia del súper derbi Europa-Sant Andreu. Però avui he escoltat unes declaracions a BTV del president del Sant Andreu Manuel Camino que m'han semblat tan fora de to que no em puc quedar callat. Suposo que quan tens 25 anys, t'ho quedes tot a dins i deixes passar coses per molt injustes que et semblin; però quan ja en tens 41 i la vida ja t'ha donat unes quantes hòsties, no estàs diposat a seguir sent còmplice, per omissió o silenci, de determinades actituds que, al meu humil parer, són populistes i irresponsables.
FONT: BTV Esports
Servidor ha defensat sempre des d'aquest blog els preus populars al futbol català. Sense anar més lluny, i apuntant directament al club que més m'estimo, cobrar 150 euros per un carnet anual de soci del Club Esportiu Europa sempre m'ha semblat exageradíssim. Evidentment, això ho dic des de la perspectiva de l'aficionat, i estic seguríssim que per als clubs ha de ser molt complicat fer quadrar la caixa amb els pocs recursos econòmics de que es disposen avui en dia. Però sigui com sigui, per molta història gloriosa en blanc i negre que tinguem, la nostra realitat actual és la d'un club de Tercera i de l'any 2016, amb totes les circumstàncies socials i econòmiques que patim avui en dia. En aquest context, cobrar més de 5 euros per a una entrada d'un partit de l'Europa o de qualsevol altre club d'aquesta categoria em sembla desproporcionat. Així, sempre he aplaudit els acords de reciprocitat de preus populars com els que han protagonitzat als darrers anys els clubs del Baix Llobregat, l'Europa, Figueres, Júpiter, Vilassar de Mar, Montañesa, tants altres clubs que m'estic oblidant, o, també recentment, el Sant Andreu. Però totes aquestes inicitiaves no serveixen absolutament de res si no van acompanyades de dues coses absolutament innegociables i que tenen molt més valor que els diners: CIVISME i RESPECTE.
Prèvia del derbi de la passada temporada
(FOTO: 'Vamos, escapulados!')
Suposo que recordarà, senyor Camino, que l'any passat Europa i Sant Andreu van arribar a aquest acord i a d'altres iniciatives per tal d'incentivar aquests valors en els dies previs al primer derbi en 7 anys entre tots dos equips. Afortunadament per al Sant Andreu i desafortunadament per a l'Europa, als darrers anys el club que vosté presideix ha jugat en una categoria superior, i com a tal se li reconeix i aplaudeix aquest mèrit esportiu. Però com que l'any passat tornava un derbi tan apassionant, crec que amb molt bon criteri, la seva junta directiva i la de l'Europa van engegar aquestes iniciatives aparentment exemplars: la campanya comuna 'l'autèntic derbi', el bonic gest de fer sortir els onzes inicials acompanyats de nens del futbol base de l'altre equip, les compareixences de premsa conjuntes entre entrenadors o presidents dels dos clubs, o l'acord de reciprocitat per a les entrades a 5 euros. Fins aquí, chapeau per a tots dos clubs. Llàstima que, com acostuma a passar, i pel que va quedar demostrat després, tot va ser un pur paripé de cara a la galeria, d'aquests que tant agrada a molts directius per sortir a la foto.
Una temporada després, insults, pintades i enganxines ofensives continuen impunes i sense condemna
(FOTOS: 'Vamos, escapulados')
I és que, com també recordarà perfectament, l'actitud d'un sector molt determinat de l'afició del Sant Andreu en tots dos derbis va ser intolerable (tal i com ja vaig denunciar en el seu dia en aquest mateix blog). I vull remarcar que parlo d'un sector molt determinat que vosté i jo i tots els que coneixem mínimament el futbol català sabem perfectament qui són, i que en cap cas representa a tota l'afició quadribarrada. A l'afició del Sant Andreu hi ha gent meravellosa (tinc la fortuna de tenir bons amics andreuencs amb els que ens burxem continuament de manera ben sana), de la mateixa manera que entre l'afició de l'Europa hi deu haver autèntics miserables. Els humans som així, i aquí no es tracta de caure en demagògies barates per dir què bons que són uns i què dolents que són els altres en funció d'uns colors, perquè la lluita contra la violència en el futbol (i per extensió, qualsevol lluita contra la intolerància i l'odi en qualsevol àmbit de la vida), no va en funció dels colors d'una samarreta o d'unes idees polítiques: aquí es tracta QUE ENS UNIM TOTS, siguin quins siguin els nostres colors, contra els brètols que envaeixen les grades d'un camp de futbol per insultar rivals, destroçar seients, enganxar adhesius que posin 'merda' acompanyat del nom de qualsevol equip, venir de nit a l'estadi rival a fer pintades que posin 'puta' i el nom d'aquell club, o insistir amb desafortunades pancartes ofensives. Aquest no és un problema exclusiu del seu club, i malauradament passa també a altres entitats. Però com defenso sempre, que un fet sigui (tristament) HABITUAL no vol dir pas que sigui NORMAL. I si quan passen coses com aquestes no les condemnem amb rotunditat i ens unim per fer fora del futbol català als vàndals que actuen així, n'estarem sent còmplices. El vàndal ho és per definició únicament pel seu comportament, i no perquè porti la samarreta del Sant Andreu, de l'Europa o del Torre Llobeta y Los 15.
L'any passat, amb el seu silenci, tots els que van veure el que va passar i van callar, van ser còmplices dels violents. De fet, l'única veu que recordo del seu club que es va comportar com un senyor i va denunciar públicament aquests comportaments en la roda de premsa posterior al derbi del Nou Sardenya va ser la del ja ex-entrenador quadribarrat Manolo Márquez. Ell va dir obertament que no li havien agradat els insults per part d'aquest sector molt concret de l'afició del Sant Andreu. Manolo Márquez va ser valent i coherent: ell va voler contribuir de debò a la lluita contra la violència en el futbol i (em permetrà l'expressió) amb un parell de collons, va criticar aquest petit sector de la seva afició. Ell, que ara és ben lluny entrenant a Las Palmas i que va estar molt poc temps al club quadribarrat, va demostrar molt més amor pel Sant Andreu amb aquest simple i valent gest que no pas tots aquells altres que van optar per aquest silenci covard i molt còmode. El mateix silenci covard i còmode que el de la majoria de mitjans de comunicació que van callar, tot i veure tot el que havia passat. I el mateix silenci covard i còmode que el de la Federació Catalana de Futbol i les seves pancartes 'antiviolència' que podrien fer amb paper de bany, donada l'utilitat real de tanta campanya buida. Molta paraula, però quan de debò passen casos de violència (física o verbal), no mouen un dit per castigar aquestes actituds. Als últims anys tenim uns quants casos impunes en aquest sentit en el nostre futbol.
Pancartes buides
(FOTO: Nicolás Arlanzón')
El fet que enguany l'Europa hagi optat per posar les entrades del derbi a 10 euros no m'agrada, per tot allò que deia uns quants paràgrafs més amunt. I també perquè és injust per als molts altres aficionats del Sant Andreu que sí van comportar-se exemplarment i dels que ningú en parla. Perquè l'actitud de 300 brètols sempre farà més soroll que la de 500 o 800 o 1.000 aficionats capaços de desplaçar-se a un camp rival a animar als seus i conviure respectuosament amb els aficionats de l'altre equip. Tant de bo l'ambient als dos derbis de l'any passat hagués estat espectacularment respectuós i enguany les entrades costessin 1 euro, i diumenge hi hagués 2.000 aficionats de cada equip deixant-se la veu animant als seus o recordant al rival amb ironia, símptoma inequívoc d'intel·ligència (res a veure amb la grolleria o l'incivisme, signes inequívocs d'odi i intolerància): aquesta seria una meravellosa manera d'intentar reincentivar la tristíssima assistència dels últims anys als camps del futbol català, Nou Sardenya i Narcís Sala inclosos. I una cosa és que si diumenge el Sant Andreu guanya, l'afició quadribarrada burxi i cridi a la de l'Europa "a Primera Catalana!" (aquesta és la lluita real escapulada ara mateix, no ens enganyem), i una altra ben diferent és haver d'estar escoltant tot el partit "Puta Europa!", davant de centenars de nens que van al camp a gaudir, simplement del que és: UN SIMPLE PARTIT DE FUTBOL i res més. En qüestions de naturalitat, els nens ens continuen donant 1.000 lliçons als estúpids dels adults. Sobretot a aquells que amaguen un munt de misèries i mancances personals darrere actituds intolerables i intolerants als estadis de futbol.
Com haurà pogut captar per les meves paraules, publico aquest article des de la més absoluta indignació, però no vull que ningú es confongui: es tracta d'una denúncia contra una actitud molt concreta (únicament la que expressa amb les seves paraules concretes en aquest tema en particular) i la faria igual si passés a l'inrevès. Tinc la sort d'escriure aquest blog des de la més absoluta llibertat perquè jo vull, sense treure ni un sol cèntim a canvi de res ni de ningú, i amb l'única limitacio de la meva pròpia autocensura. Molts són els que intenten influir-me per que digui això o digui allò altre, però al final tot el que aquí publico ho decideixo únicament jo, més o menys encertadament. Des de casa meva. I si guanyem a la Pobla de Mafumet amb un gol d'Alberto amb la mà, ho dic, i punt. Igual que si considero que Gissy s'inventa un penal i empatem al Narcís Sala per culpa d'aquella jugada, també ho expresso amb tota la naturalitat del món. I si demà m'aixeco amb el peu esquerre i decideixo que estic fart d'invertir tantíssimes hores en aquest projecte personal de simple estima a un club i a una Vila, ho faré, i em quedaré tant ample. I segurament ningú em trobarà a faltar, cosa que tampoc em preocupa en absolut.
Calen gestos sincers i honestos més enllà de les fotografies per que el derbi sigui una festa del futbol i res més
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
Els capitans lluiran braçalets contra la homofòbia: els valors que volem veure al derbi
(FOTO: CEEuropa.cat)
I oblidem-nos d'actituds intolerants, i focalitzem-nos en altres aspectes del derbi molt més didàctics, com la campanya que organitza la revista Panenka contra la homofòbia amb la col·laboració dels futbolistes dels dos equips; o en les declaracions assenyades de Cano o Segovia a FutbolCatalunya; o fixem-nos en els simples aspectes futbolístics del partit en sí. Estant el Sant Andreu en zona de play-off i l'Europa en zona de descens, aquí tenen vostés arguments de sobra per burxar-nos i fer tota la conya que vulguin al respecte. O com feia avui amb enginy un tuit de 'Flama i Ginesta', relacionant els preus de les entrades i el famós 'Black Friday'. Qualsevol mostra d'humor sarcàstic i intel·ligent és benvinguda per alimentar la rivalitat sense necessitat de caure en insults, hostilitats ni vandalismes que tenen ben poc a veure amb l'esport. Els que ens estimem una miqueta el futbol català comencem a estar fins els collons dels que el volen convertir en un camp de batalla on vomitar el pitjor de la nostra societat. Reconvertint una mica una famós lema que corre en els nostres temps, i encara que pugui semblar contradictori, jo no penso deixar d'expressar la meva absoluta repulsa i ràbia contra la intolerància de qualsevol mena. I tant de bo totes les persones que, com vosté, tenen poder per canviar alguna cosa també s'uneixin a aquest crit, perquè rectificar és de savis i honora a les persones: ODI ETERN AL FUTBOL VIOLENT.
Cordialitat prèvia al derbi al Narcís Sala del passat mes de febrer
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada