L'equip afronta el partit amb la ràbia pels 2 punts que van volar al minut 89 del derbi al Narcís Sala, per culpa dels propis errors davant la porteria rival i d'un penal inexistent que va acabar amb 555 minuts sense encaixar (i ja són 9 jornades i 776 minuts sense rebre un gol de jugada). Amb tot, són 12 les jornades invictes, amb un balanç de 28 punts dels últims 36. Xifres i dinàmica molt més 'normals' de les que va afrontar l'Europa en el partit de la primera volta. Després d'empatar a Sant Andreu i Rubí, toca tornar a guanyar a domicili per no perdre terreny respecte la zona de play-off. I ja de pas, intentar trencar la ratxa amb la 'bèstia negra' del Cerdanyola, equip a qui només se li ha guanyat 1 vegada.

Al tècnic Albert Poch se li acumulen les baixes per a aquest partit: continua sense poder comptar amb els lesionats Javi Iglesias i Iván Vidal, i tampoc podran jugar el capità Àlex Cano, Nils i Montoro, sancionats per acumulació de targetes. També li han caigut 2 partits a Javi Iglesias, per les protestes als àrbitres en acabar el derbi. Per contra, tornarà a l'equip després de sanció Uri. El gran dubte ara mateix és saber si Abel Rita pot tornar ja a l'equip o no, després de la lesió que l'ha tingut de baixa les últimes 4 jornades. Per primer cop en moltes setmanes, no hi ha jugadors apercebuts.

El tècnic i dos dels escapulats sancionats, Cano i Nils, van participar en el retorn de l'Europa a la festa de Sant Medir més de 8 dècades després. Poch valorava el partit de diumenge:

FONT: 'Vamos, escapulados!'

Igual que l'Europa, el Cerdanyola ha trobat l'estabilitat i la millora de prestacions a la segona volta. En les darreres 11 jornades, ha passat de la setzena plaça patint pel descens, a la vuitena i amb la salvació a tocar, i estant més a prop del play-off (a 9 punts) que de baixar (14 punts sobre el Rubí, que té un partit menys). En aquesta ratxa, no han tingut terme mig: 7 victòries (empalmant dos cicles de 3 triomfs consecutius) i 4 derrotes. Amb tot, els de Toni Carrillo sumen 39 punts (només 5 menys que l'Europa), i han guanyat els mateixos partits que els escapulats (11). I atenció a aquesta dada: sumen 5 victòries consecutives a casa (Ascó 3-0, Gavà 4-2, Palamós 2-1, Santfeliuenc 4-1 i Terrassa 2-1). Per tant, que tothom tingui clar que a Les Fontetes només es pot guanyar des de l'esforç i la concentració màxima.

JORNADA 28:

FONT: FCF.cat

La rua matinal, amb nens de l'escola i futbol base
(FOTOS: Xavi Lucas / Albert Benet)

La banda de timbals que acompanyava l'Europa s'ha pintat l'escapulari

(FOTO: 'Vamos, escapulados!')

I aquesta és l'últim onze titular del Cerdanyola, i el resum del partit, ahir dimecres al camp del líder Prat:

FONT: twitter Cerdanyola FC

TOTS ELS RIVALS DIRECTES GUANYEN EN LA JORNADA INTERSETMANAL

De la resta de la jornada d'ahir dimecres, cal destacar que tots els rivals directes de l'Europa van guanyar els seus partits. Així, a manca de disputar el derbi contra la Montañesa el dimecres 23 (aquell dia també es jugarà el Rubí-Morell), l'Europa perd provisionalment una plaça i ara és sisè, a 4 punts del play-off (que marca, precisament, l'equip de Nou Barris):

Una de les moltes pintades ofensives de diumenge al Nou Sardenya; al Narcís Sala n'hi va haver més

(FOTO: CEEuropa.cat)

Davant l'immobilisme i el silenci de federació, UE Sant Andreu, jugadors, tècnics o part majoritària de la premsa, l'Europa ha decidit donar un pas endavant per denunciar les pintades ofensives que van aparèixer a Nou Sardenya i Narcís Sala el passat diumenge (ja denunciades en aquest blog el mateix diumenge), així com els insults reiterats que van rebre els aficionats escapulats desplaçats a Sant Andreu per part d'un sector molt concret de l'afició local. El mateix grupuscle de seguidors quadribarrats ja va protagonitzar fets similars en el partit de la primera volta a Gràcia, que van provocar la reprovació en roda de premsa per part del que llavors era entrenador andreuenc, Manolo Márquez, en un gest de gran fair-play i d'elegància esportiva. 

Opinió: 'Ja era hora'

És responsabilitat de tots denunciar i acabar amb coses com aquestes al futbol català

(FOTO: CEEuropa.cat)

En un context com l'actual, amb campanyes federatives vigents com 'Prou Violència Al Futbol' o 'Zero Insults A La Grada', si tots els actors que conformen el futbol català callem i no denunciem aquests comportaments incívics com els que ha denunciat l'Europa, vinguin d'on vinguin, i s'embolcallin en els colors que s'embolcallin, continuarem sent-ne còmplices. I aquestes campanyes es convertiran en el que són ara mateix: paripès de cara a la galeria que no serveixen per a res. No es tracta de criminalitzar tota una afició ni generalitzar, en cap cas, la mala praxi d'uns pocs que fan més soroll; és evident que la gran majoria de l'afició del Sant Andreu (en aquest cas), anima als seus de manera exemplar. El que hem d'aconseguir, entre tots, és acabar amb comportaments individuals o de petits grups de seguidors que traspassin els límits del respecte o del civisme i caiguin en l'odi o la violència. Sigui en l'equip que sigui, començant pel nostre propi. I si mai veiem un aficionat de l'Europa que actuï així, denunciar-ho també. La merda s'ha de començar rentant a casa. Qualsevol rivalitat és benvinguda, i tota la conya que se'n pugui desprendre, encara més, que per això existeix aquest joc. Jo sóc el primer que burxo als meus companys de redacció quadribarrats quan perden un partit, i ells són els primers que m'ho fan a mi quan tornem a caure eliminats al play-off, any rere any. Forma part del joc, i així ens ho prenem: a conya. Perquè es tracta només de futbol. Un maleït/beneït joc que ens permet a tots desconnectar dels nostres problemes quotidians, i també conèixer gent i fer amics de contexts i cercles molt diferents als nostres habituals. Aquesta és la grandesa d'aquest esport que desprèn moltíssims valors positius i aplicables al dia a dia. Sincerament, no em surt dels collons deixar que quatre incívics em vulguin robar tot això, per moltes ganes que tingui d'enviar-ho tot a pastar fang quan passen coses d'aquestes. I per molta ràbia que em faci veure la passivitat amb què s'ho miren gran part dels actors del futbol català. I fins i tot veure cóm alguns directius, tècnics, jugadors o periodistes li riuen les gràcies als incívics, amb una complicitat irresponsable que no puc entendre. Tots som responsables d'aquesta situació, i tenim el #futbolcat que ens mereixem.