Un Cerdanyola ple d'ex-capulats va guanyar al Nou Sardenya a la primera volta
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
L'anàlisi dels dijous ens porta avui a fer un cop d'ull al Cerdanyola de Toni Carrillo, un equip que li té la mida presa a l'Europa en aquestes 3 darreres campanyes. Només 1 únic triomf escapulat en 5 precedents i la derrota en el partit de la primera volta per 2-3 (amb doblet de l'ex, el 'fusell' Javi Sánchez) són signes que evidencien que l'Europa haurà de fer molta feina per intentar guanyar diumenge a terres vallesanes. Espiem al 'Sarda' a partir del partit davant el Santfeliuenc que va emetre la TV del club del Baix Llobregat a través de Zoom Barcelona. A més, adjuntem també els resums del canal de Youtube del Cerdanyola. Tot plegat, material que deixa ben clar el perill de l'equip verd-i-blanc, amb homes ben coneguts per la parròquia escapulada, com Víctor Durán, Valderas, Diego, Javi Sánchez, Éric Blasco, Cuadras, Coca... a banda d'altres jugadors perillosos, com Oriol Molins, el japonès Daisuke, Juli o Jota.
FONT: Santfe TV / Zoom Barcelona
I aquesta és l'últim onze titular del Cerdanyola, i el resum del partit, ahir dimecres al camp del líder Prat:
FONT: twitter Cerdanyola FC
FONT: Youtube Cerdanyola FC
TOTS ELS RIVALS DIRECTES GUANYEN EN LA JORNADA INTERSETMANAL
De la resta de la jornada d'ahir dimecres, cal destacar que tots els rivals directes de l'Europa van guanyar els seus partits. Així, a manca de disputar el derbi contra la Montañesa el dimecres 23 (aquell dia també es jugarà el Rubí-Morell), l'Europa perd provisionalment una plaça i ara és sisè, a 4 punts del play-off (que marca, precisament, l'equip de Nou Barris):
FONT: FCF.cat
Júpiter - Gavà:
FONT: BTV Esports
Peralada - Sant Andreu:
FONT: BTV Esports
L'EUROPA DENUNCIA ELS INSULTS I PINTADES AL DERBI
Una de les moltes pintades ofensives de diumenge al Nou Sardenya; al Narcís Sala n'hi va haver més
(FOTO: CEEuropa.cat)
Davant l'immobilisme i el silenci de federació, UE Sant Andreu, jugadors, tècnics o part majoritària de la premsa, l'Europa ha decidit donar un pas endavant per denunciar les pintades ofensives que van aparèixer a Nou Sardenya i Narcís Sala el passat diumenge (ja denunciades en aquest blog el mateix diumenge), així com els insults reiterats que van rebre els aficionats escapulats desplaçats a Sant Andreu per part d'un sector molt concret de l'afició local. El mateix grupuscle de seguidors quadribarrats ja va protagonitzar fets similars en el partit de la primera volta a Gràcia, que van provocar la reprovació en roda de premsa per part del que llavors era entrenador andreuenc, Manolo Márquez, en un gest de gran fair-play i d'elegància esportiva.
Opinió: 'Ja era hora'
És responsabilitat de tots denunciar i acabar amb coses com aquestes al futbol català
(FOTO: CEEuropa.cat)
En un context com l'actual, amb campanyes federatives vigents com 'Prou Violència Al Futbol' o 'Zero Insults A La Grada', si tots els actors que conformen el futbol català callem i no denunciem aquests comportaments incívics com els que ha denunciat l'Europa, vinguin d'on vinguin, i s'embolcallin en els colors que s'embolcallin, continuarem sent-ne còmplices. I aquestes campanyes es convertiran en el que són ara mateix: paripès de cara a la galeria que no serveixen per a res. No es tracta de criminalitzar tota una afició ni generalitzar, en cap cas, la mala praxi d'uns pocs que fan més soroll; és evident que la gran majoria de l'afició del Sant Andreu (en aquest cas), anima als seus de manera exemplar. El que hem d'aconseguir, entre tots, és acabar amb comportaments individuals o de petits grups de seguidors que traspassin els límits del respecte o del civisme i caiguin en l'odi o la violència. Sigui en l'equip que sigui, començant pel nostre propi. I si mai veiem un aficionat de l'Europa que actuï així, denunciar-ho també. La merda s'ha de començar rentant a casa. Qualsevol rivalitat és benvinguda, i tota la conya que se'n pugui desprendre, encara més, que per això existeix aquest joc. Jo sóc el primer que burxo als meus companys de redacció quadribarrats quan perden un partit, i ells són els primers que m'ho fan a mi quan tornem a caure eliminats al play-off, any rere any. Forma part del joc, i així ens ho prenem: a conya. Perquè es tracta només de futbol. Un maleït/beneït joc que ens permet a tots desconnectar dels nostres problemes quotidians, i també conèixer gent i fer amics de contexts i cercles molt diferents als nostres habituals. Aquesta és la grandesa d'aquest esport que desprèn moltíssims valors positius i aplicables al dia a dia. Sincerament, no em surt dels collons deixar que quatre incívics em vulguin robar tot això, per moltes ganes que tingui d'enviar-ho tot a pastar fang quan passen coses d'aquestes. I per molta ràbia que em faci veure la passivitat amb què s'ho miren gran part dels actors del futbol català. I fins i tot veure cóm alguns directius, tècnics, jugadors o periodistes li riuen les gràcies als incívics, amb una complicitat irresponsable que no puc entendre. Tots som responsables d'aquesta situació, i tenim el #futbolcat que ens mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada