dimecres, 18 de gener del 2017

10 jornades per al somni de l'Europa femení

El Femení A busca el play-off d'ascens per jugar a Primera per primer cop a la història
(FOTO: Jose Maria Clemente / CE Europa)

Arriba la fase decisiva per a l'Europa femení. Quan queden 10 jornades per acabar la lliga, les escapulades aspiren a tot, i estan convençudes que poden donar molta guerra per complir un somni: ser campiones del grup 3 de Segona Divisió i jugar un play-off que pugui portar l'Europa, per primer cop a la història, a la màxima categoria del futbol femení estatal, Primera Divisió. Després d'empatar 1-1 davant un rival de zona alta com l'AEM, les futbolistes d'Álvaro Del Blanco són terceres amb 34 punts, a 1 del Barça B, i a 5 del líder, el potent Seagull badaloní. Amb 10 partits per endavant, i enfrontaments directes pendents (com ara el Seagull-Europa d'aquí a 5 jornades, o el Barça B-Seagull de l'avantpenúltima), tot és possible encara. I és per això que al vestidor gracienc tenen clar que volen seguir gaudint sobre la gespa i somiant que l'esforç tindrà la seva recompensa.

10 partits per somiar
(FONT: FCF.cat)

Aprofitant l'aturada del pròxim cap de setmana, i a 10 partits del final de la lliga, ens apropem al Nou Sardenya per parlar amb l'entrenador europeista des de fa dues temporades, Álvaro Del Blanco, i amb una de les capitanes i jugadora destacada de l'equip des d'en fa quatre, Pili Porta.


"ENS VEIEM AMB MOLTES POSSIBILITATS DE JUGAR UNA PROMOCIÓ"


La capitana Pili Porta i el tècnic Álvaro Del Blanco són ambiciosos en la lluita per pujar a Primera
(FOTO: 'Vamos, escapulados!')

Comencem pel més pròxim, el partit de diumenge: empat davant l'AEM de Lleida. Defensant la segona plaça intentant retallar distàncies respecte al Seagull. Al final, 1-1. Què va passar, Álvaro?

ÁLVARO: El partit ja el vam explicar al final amb les jugadores, cosa que no acostumem a fer. Quan l'expliquem, acostuma a ser perquè ho hem fet bé i no hem tingut premi. L'equip va fer tot el que estava en la seva mà per guanyar, però a vegades, quan no finalitzes bé, costa guanyar els partits. I diumenge ens va faltar punteria i és el que ens va treure els 3 punts.


FOTO: Josep Mª Clemente / CEEuropa.cat
Es van notar, Pili, nervis o una certa pressió després de la victòria al camp del Barça B, i veure-us segones a 3 punts del Seagull? O fins i tot el fet que les rivals ja us tenen més estudiades?

PILI: Nerviosisme no ho crec. Estàvem motivades perquè estàvem a dalt i ens veiem amb moltes possibilitats de jugar una promoció. Però jo crec que l'altre equip va fer un bon plantejament, i potser no ens va permetre jugar com nosaltres volem. 

Quin 'subidón' l'altre dia la victòria al camp del Barça B, no? No sé si va ser aquell punt d'inflexió de dir "hòstia! Que ho podem fer. Que tenim el mateix nivell o podem competir amb qui sigui".

PILI: Va ser una victòria important i contra un rival directe com és el Barça. I la veritat és que va ser una injecció de moral molt gran per a l'equip. I més amb un equip com el Barça, que feia 3 anys que no perdia al seu camp, i això és molt gratificant per a l'equip. 


 FOTO: Fran Capell / CEEuropa.cat

Aquest gol del triomf d'Anabel en temps afegit va provocar l'eufòria escapulada al camp del Barça B 
(FOTO: Ernesto Aradilla / Futfem.cat)

Álvaro, no sé si per a vosaltres com a tècnics és una sorpresa, o simplement la conseqüència d'una feina que vosaltres ja teníeu previst que us podia portar fins aquí?

ÁLVARO: Jo crec que al final, quan estàs treballant i entrenant per això, sempre surts a guanyar els partits. Evidentment, sempre prepares partits que tens més confiança en que puguis treure els 3 punts que no pas d'altres, però és cert que des del primer dia que vam començar a preparar aquest partit a la tornada de vacances, a la gent se la veia molt motivada, amb ganes. A mida que passaven els entrenaments, l'equip es va veure amb més possibilitats de poder guanyar. I un cop al camp, cada minut que passava veien que lluitant, esforçant-se i jugant com un equip, el Barça era incapaç de crear ocasions. I es van anar motivant, i al descans, la gent veia que es podia treure alguna cosa positiva d'allà. I amb el pas dels minuts a la segona part, ho van veure molt clar. I vam tenir aquell puntet de sort de marcar al final. Però jo crec que era molt merescut, per com havíem contrarestat el joc del Barça i haver sabut com jugar. Evidentment, havíem treballat per guanyar, i jo estic content que elles s'enduguessin el premi que mereixien. 


FOTO: Josep Mª Clemente / CEEuropa.cat
Pel vestidor és una sorpresa estar tan a dalt competint amb un Barça B i amb un Seagull?

PILI: Jo sorpresa no ho crec. Ara que deies això de conseqüència del treball, no estem terceres a 5 punts per casualitat. És el treball des de l'agost, i fins i tot et diria des de fa temps, que s'intenta fer un equip per lluitar a dalt. I som un equip molt ambiciós, i ara mateix no ens conformem amb una cinquena plaça, sinó que volem més. I l'any passat ens va passar el mateix. Anem treballant, anem treballant, fins que et trobes a dalt, estàs fent una bona temporada, treballant dia a dia... la unió d'equip és molt important en nosaltres, per exemple. I jo crec que això ens ha permès estar ara mateix on estem. 

És clar, perquè això és una feina de fa ja molts anys. Em sembla, a més, que aquest any no ha canviat molt el bloc respecte a l'any passat.

PILI: No, hem tingut un parell d'incorporacions, i el bloc com a equip es manté des de l'any passat. Les incorporacions que s'han fet evidentment que han millorat molt l'equip, però el bloc ja el teníem. 


Alegria desfermada al camp de l'Espanyol B: golejada escapulada per 2-5
(FOTO: Josep Mª Clemente / CEEuropa.cat)

I quines són les claus de l'èxit d'aquesta temporada que han portat a l'Europa a estar aquí a dalt, Álvaro?

ÁLVARO: En realitat, trobar només un factor o un parell que ho demostrin, és difícil. Però des que jo vaig arribar aquí fa 2 anys, que és el que conec, Jordi Vela fa la plantilla que pràcticament són el 90% o 95% de les que tenim ara. Des que ell va marxar i Sandra Teixidó va agafar la coordinació, només hem canviat 2-3 jugadores. Des que estic aquí he vist un club molt seriós que ha intentat apostar per gent jove, mantenir el bloc de gent experta com poden ser Pili, Andrea, Kaky... gent que porta temps competint a la categoria amb gran nivell, unida a la gent jove, ens ha donat un bloc molt fort. I haver treballat durant any i mig des que estic jo, que és el que puc valorar; les jugadores van a cada entrenament com si fos un partit. La setmana passada els vaig dir que era impossible que diumenge no guanyéssim, perquè estem entrenant molt bé. El treball més un bloc ben fet, i el que diu Pili: la clau del nostre equip és el joc col·lectiu. Al final, són coses que sumen, i que ens porten a ser on som.


FOTO: Fran Capell / CEEuropa.cat
A més és un Europa al que li agrada jugar la pilota, oi?

ÁLVARO: Sí, les jugadores que tenim, tret de les individualitats que té el Barça, que són gent de molta qualitat, probablement siguem el segon millor equip en quant a tècnica individual. Crec jo, sota el meu punt de vista. Quan tens jugadores així, intentes ajudar-les a que rendeixin com ho fan, però està clar que si elles juguen bonic, és perquè tenen qualitat per fer-ho. El 98% del mèrit és seu, i el 2% restant és sort (Riures). Crec que quan tenen aquest perfil, has d'intentar-les convèncer que és la millor manera de fer-ho. I elles ho fan de meravella. Diumenge hi havia un pare a la grada que em deia: "què bé que juguen aquestes noies". I jo li deia: "diga-li a elles; jo quan jugava, no jugava així". M'agrada que l'equip jugui bé, perquè això anima a la gent a veure'l jugar, i elles crec que gaudeixen. 

FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

Ha canviat molt aquest Europa amb l'Álvaro respecte al d'anys anteriors amb en Carlos Navas?

PILI: Suposo que al final cada entrenador aporta allò que sap. Crec que amb l'Álvaro hem aconseguit un plantejament tàctic que ara mateix ens defineix. Només et cal llegir qualsevol crònica que et parla de com juguem. I això és gràcies al plantejament tàctic que vam començar a treballar ja l'any passat; i l'hem anat milorant moltíssim. Sabem al que juguem, sabem com ens hem de moure, i ens coneixem entre nosaltres. Jo sé a qui li puc fer una passada al peu i a qui no.

Citava l'Álvaro a una persona molt important en l'Europa femení, perquè en va ser segurament el gran impulsor, com és en Jordi Vela, que ara ja no hi és. Quina és l'herència que ha deixat en el que és ara mateix l'estructura de l'Europa femení?

PILI: Jo el conec bé, i de fet estic aquí gràcies a ell, perquè va ser qui em va fitxar. En Jordi és una persona que sempre ha donat molt pel futbol femení, sobretot. Ell ha muntat tota aquesta estructura per que el futbol femení estigui on hagi d'estar. I el que ha dit l'Álvaro de mirar per jugadores joves, ja mirant a llarg termini. No només pensant en la temporada, sinó pensant en un futur. 


FOTO: Josep Mª Vintró / CEEuropa.cat

El futur a Primera divisió és un somni realitzable? És una utopia encara? Encara falta una miqueta, o no?

PILI: Nosaltres anem treballant dia a dia i sí que és cert que estem allà dalt i les possibilitats hi són. I hi seran fins que la lliga digui prou. Nosaltres fins a l'últim partit de lliga continuarem lluitant per aquest objectiu. Com t'he dit, som un equip molt ambiciós i si podem quedar primeres en lloc de segones, lluitarem per fer-ho. Que després no és dóna? Bé, jo crec que estarem molt satisfetes, perquè per ara la temporada està anant molt bé i la gent està molt contenta. I és el que et deia, potser al principi no ho veus tant, però ara ho veus a prop, i l'equip hi creu. I no ho descartarem.


L'Europa masculí observa el partit contra el Porto Cristo
(FOTO: CEEuropa.cat)
A les últimes setmanes, amb el triomf al camp del Barça B, o també pel fet que el primer equip masculí no vagi massa bé i això ajuda a que ressalti la vostra bona feina, esteu notant més atenció de la gent, que vingui més gent al camp, que la premsa estigui més pendent de vosaltres (que ja tocava)...?

ÁLVARO: Sí que hem notat una miqueta, sobretot arran de la victòria contra el Barça, que la gent s'apropava més a nosaltres, i volia conèixer una mica més a les noies i a l'equip. Té la seva part positiva i la negativa. La part positiva és que tenen una part de l'atenció que es mereixen; qualsevol que ha vingut a veure l'equip des del principi de la temporada li pot agradar més o menys; però jo crec que veure com juguen, com mouen la pilota, com es diverteixen, com ataquen... és el que va a veure la gent en un partit de futbol. I els que venen ja ho saben. Llavors la part positiva és que ens dóna l'atenció que elles es mereixen. I la part negativa és que tenien menys atenció de la que havien de tenir. Però bé, ja sabem com va això. Al final tampoc podem exigir res si nosaltres no ho donem. En aquest sentit, ho hem parlat moltes vegades: elles són les primeres que han de posar de la seva part per que la gent vulgui venir a veure-ho. I crec que aquesta temporada estan fent molt de la seva banda per que la gent vingui a veure-les. 


FOTO: Josep Mª Clemente / CEEuropa.cat

Pili, què falta per que entre tots (perquè segurament nosaltres som els primers culpables) acabem de donar-li la importància que es mereix al futbol femení (que continua estant per sota en quant a atenció respecte al futbol masculí)?

PILI: Des del club tampoc ens podem queixar perquè ens tenen molt ben considerades i mai ens ha faltat de res com a equip. Parlant més de cara a l'exterior, una mica de difusió, que com has dit s'està millorant molt en aquest aspecte, però ja no només a nivell de nosaltres, sinó de tot el futbol femení. Potser una mica a través de la premsa, de la ràdio... una mica això, jo crec.

Una crida a l'afició de cara al final de temporada. Queden 10 jornades, esteu a 1 punt del Barça B, i a 5 del Seagull; d'aquí a 5 jornades aneu al camp del Seagull en un partit clau. Algun missatge de cara a l'afició per que estigui amb vosaltres?

PILI: Jo animaria a tothom a que ens vingués a veure, ja no aquests partits que ens queden, que també, o contra el Seagull. També he de dir que els grups d'animació de l'Europa moltes vegades vénen i ens animen, i això a nosaltres ens reconforta molt. És un plus de motivació que tenim. I si s'animen a venir al camp del Seagull, que sabem que és un partit molt important i que serà detonant en la lliga, doncs jo els animo a venir, que segur que es diverteixen.


El segon partit contra el Seagull, al camp de les badalonines, serà clau
(FOTO: Fran Capell / Futfem.cat)

Partit clau segurament. No sé si el teniu marcat al calendari com el partit que segurament acabarà de definir si l'Europa pot estar en aquesta lluita o no.

ÁLVARO: Tant de bo sigui així, perquè voldrà dir que arribem a aquest partit amb possibilitats de lluitar per les primeres places o pel play-off. Però a mi m'agradaria que la gent ens animés ara i ens ajudés en aquests pròxims 4 partits que ens queden abans del Seagull. Tenim sortides difícils i equips que sempre ens compliquen la vida. La idea que hem de tenir és intentar anar a tope en aquests 4 partits; i treure'ls positivament per arribar a aquesta cita mereixent-nos jugar aquest partit important per lluitar entre els primers.

Álvaro, Pili; Pili, Álvaro; gràcies per aquests minuts, i sobretot felicitats per la temporada que esteu fent, perquè passi el que passi, i l'Europa acabi primer, segon, o tercer, ja serà una temporada de chapeau. I gràcies també per fer gaudir l'europeisme i que ens centrem, que ja toca, en el futbol femení. Algun dia arribarà en què no haguem de destacar aquestes desigualtats.

PILI: Gràcies a tu.

ÁLVARO: Gràcies a vosaltres per estar amb nosaltres i donar-nos una empenta. 

FOTO: Josep Maria Clemente / CEEuropa.cat


 
FONT: 'Vamos, escapulados!'


L'EUROPA FEMENÍ, CAMÍ DELS 16 ANYS DE VIDA


El primer onze en categoria nacional: 28 d'octubre de 2001
(FOTO: llibre 'Història d'un Històric', Ramon Vergés)

Tal i com explica el llibre 'Història d'un Històric' de Ramon Vergés, l'equip femení de l'Europa va néixer l'estiu de 2001, arran d'unes gestions del directiu Josep Maria Capdevila per portar un grup de jugadores del desaparegut equip 'Hebron Taxonera', i també al seu tècnic Pere Herrera. El 28 d'octubre de 2001 va jugar el primer partit oficial, a la Tercera divisió catalana: va ser un triomf per 7-1, que iniciaria una exitosa primera temporada de vida, assolint la segona plaça de la lliga i l'ascens a Segona regional. Es va crear un filial, i al març de 2003, durant la presidència de Joan Josep Isern, es va crear la figura del coordinador de futbol femení de l'Europa, que va ser per a la persona que li va donar un impuls definitiu: en Jordi Vela

Jordi Vela
Després de 3 ascensos en 3 temporades, la campanya 2004-2005, l'Europa va debutar en categoria nacional: va ser l'11 de setembre de 2004, amb un triomf per 7-2 sobre el Cristinenc. Des de llavors, les escapulades s'han mantingut sempre a la segona màxima categoria del futbol femení estatal, amb un parèntesi d'una temporada en què es va patir un descens. Des de la temporada 2012-2013, l'equip juga a Segona, i darrerament s'està acostumant a lluitar en la zona alta de la classificació. En total, el primer equip femení ha jugat 12 temporades a Segona, i 4 més en categories regionals, a banda de diverses semifinals de Copa Catalunya. En categories inferiors, s'han aconseguit títols de Lliga, Copa o Campionats de Catalunya. La cirereta del pastís seria veure el Femení A a la Primera divisió, al costat del millors equips femenins de tot l'estat. Serà aquest l'any de l'històric ascens...?

'Teixi' i Vane Obis: 700 partits d'història escapulada entre les dues
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)