(FOTO: AEPrat.com)
Diumenge vinent, el Nou Sardenya viurà un partidàs entre dos dels millors equips del grup català de la Tercera divisió. Dos equips amb molts protagonistes que han passat pels dos clubs: començant pels dos entrenadors, i continuant per molts jugadors. Un d'ells és una autèntica llegenda en actiu de la història moderna del Club Esportiu Europa, sorgit del futbol base gracienc, i que ja fa 6 anys que juga al Prat: Fernando Núñez Lázaro, ex-capità de l'Europa, novè futbolista amb més partits a la història del club de Gràcia (187), i bicampió de Copa Catalunya amb l'equip escapulat en les màgiques finals de 1997 i 1998, amb gol inclòs en la del Miniestadi. A uns dies de tornar al Nou Sardenya, i a 3 setmanes que l'Europa jugui la seva tercera final de Copa Catalunya de la història, parlem amb Fernando de passat, present i futur...
FOTO: AEPrat.com / Francisco Carrasco
Sumes 6 anys ja al Prat. Suposo que ja et sents com a casa
Sí, ya son 6 años; y en un club en el que, desde el principio, me sentí como en casa.
Vau començar malament, però des de l'arribada d'un altre ex-escapulat, Manolo Márquez, heu reaccionat radicalment. Què ha canviat?
La verdad es que empezamos muy mal, y desde la llegada de Manolo conseguimos ganar un par de partidos seguidos; y a partir de ahí, cambio la dinámica negativa que llevábamos.
Creus que encara sou a temps de lluitar pel play-off?
Hay muchos equipos con una puntuación parecida, y será muy complicado. Preferimos no mirar tan lejos y centrarnos en cada partido.
Fernando, tercer ajupit des de l'esquerra, en una anterior visita al Nou Sardenya al 2011
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
Siempre ha sido y será especial volver al Nou Sardenya. Y a pesar del tiempo que ha pasado, aún siento el cariño de mucha gente.
En una entrevista al web del club al 2009 deies que et va fer mal la manera com vas sortir. Cóm ho veus tot plegat amb la perspectiva del temps? Continues dolgut? Amb algú en especial?
A pesar del tiempo, es algo que me quedará siempre dentro. Pero nunca me ha gustado entrar en polémicas. Además, eso que pasó me permitió conocer otro club increíble como el Prat, el ascenso a Segunda B, volver a jugar dos años más en esta categoría... así que tampoco me puedo quejar.
Tot un exemple per al futbol base: 6 anys a categories inferiors, i 6 més al primer equip
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
Cóm estàs veient l'Europa? Tot i la temporada un pèl irregular, els veus amb opcions de lluitar pel títol i/o per l'ascens?
Sí, desde luego que sí que lo veo con opciones a todo. Es una categoría muy igualada, y por eso no es fácil ganar todos los partidos.
No me ha sorprendido tanto porqué el Europa tiene un gran equipo, y sé por experiencia que es posible. Y tiene opciones de ganar al Girona.
Just després d'eliminar el Sabadell, Ignacio Rosillo em deia que t'hauria de demanar consell, tu que vas guanyar les dues Copes Catalunya de la història del club. Què els hi recomenaries als jugadors de cara a aquest partit? T'ha preguntat alguns d'ells per aquelles finals?
Jaja! Tanto Ignacio como muchos jugadores de la plantilla tienen mucha experiencia y no hace falta que les dé ningún consejo. Simplemente que disfruten de ese partido y del ambiente que se crea.
Fernando, al davant de tots, celebrant el títol de Copa Catalunya de 1998
(FOTO: CEEuropa.cat)
Recuerdos increíbles, jugar con mi equipo de siempre contra el Barça, del cual soy simpatizante, y encima ganarles dos años seguidos... inmejorables.
Tu que portes l'Europa molt a dins, què vas sentir amb aquells títols? I què recordes de la celebració al balcó de l'Ajuntament de Gràcia?
Estaba en una nube. Y viendo a mucha gente desde el balcón del ayuntamiento aún más.
FONT: Youtube Àngel Garreta
Recepció a la Generalitat en guanyar la Copa Catalunya de 1997; Fernando, ajupit sota Jordi Pujol
(FOTO: Llibre 'Història d'un històric' / Ramon Vergés)
Alguna anècdota curiosa que recordis d'aquelles finals/celebracions? Algun ritual/superstició que es pugui explicar? Vas sentir molts nervis abans d'aquells partits?
Siempre nos reímos con Pacha cuando recordamos, en la primera final, que el jugador del Barça Cuéllar caía más por la zona de Pacha que por la mía, y no paraba de moverse para todos los lados... entonces mi compañero me miró y me dijo: "Fernandito, qué tal si cambiamos y persigues tú al Cuéllar éste??". Yo tenía 17 o 18 años, así que, qué le voy a decir?? Jaja. Me puse a perseguirle yo... No soy muy supersticioso. No pasé muchos nervios antes del partido porqué estaba en el trabajo todo el día, así que no me dio mucho tiempo.
I el moment del gol al Mini cóm el recordes? És el més important de la teva carrera?
Yo creo que sí, no soy un jugador que marque muchos goles, así que marcar en una final, y contra el Barça... recuerdo que fue una gran jugada de equipo que empieza en nuestra propia área y termina en gol. Lo he visto repetido ya unas cuantas veces. Sentí una alegría enorme. Marcar un gol en una final, viéndolo tanta gente, fue una sensación muy especial.
I et volia preguntar també per dos noms propis d'actualitat a l'Europa: parlàvem abans d'Ignacio, ex-company teu al Prat, que s'està destapant com a golejador a Gràcia: ja en porta 9, màxim golejador de l'equip entre lliga i Copa...
Ignacio, además de ser mi amigo, es un jugador muy rápido y encima con gol. El Europa hizo un grandísimo fichaje.
I un altre nom propi, que porta el braçal de capità que tu vas portar moltes vegades: Àlex Cano, que acaba de superar els teus 187 partits i se situa vuitè jugador amb més partits de la història del club. Va cap a llegenda escapulada de l'era moderna, com tu...
No lo conozco en persona, pero aprovecho para felicitarlo desde aquí. Es un jugador que siempre tiene un rendimiento alto, y además, a pesar de ser defensa, marca goles. Creo que jugará aún muchos partidos más.
El novè jugador amb més partits de la història de l'Europa, lluïnt braçal de capità
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
Un pronòstic per a la final? I per al partit de diumenge?
Para la final 2-1 para el Europa. Y para el partido del domingo no me atrevo a hacer ninguno, jeje.
Fernando és el futbolista amb més guardons individuals de les penyes de l'Europa
(FONT: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
ELS CAMPIONS DEL 97 I 98, HOMENATJATS EN LA FINAL CONTRA EL GIRONA
Celebració de la Copa Catalunya 1998
(FOTO: diari Sport / CEEuropa.cat)
Durant la final de Copa Catalunya del pròxim 25 de març davant el Girona, s'està preparant un homenatge als jugadors i tècnics que van ser campions d'aquesta competició amb l'Europa els anys 1997 i 1998. Segons va explicar al programa de Ràdio Gràcia '100% Europa', el president de l'Agrupació Europeista Tomás Santiago està coordinant la convocatòria per a aquest homenatge, i ja ha confirmat la presència d'una quinzena de campions: el tècnic al 97 Pep Moratalla, i els futbolistes Serafín, Torras, Carvajal, Gandoy, Colomé, Pacha, Vázquez, Raul Verdú, Xavi Navarro, Albert, Herrerías, Manolo, Endrino, Benja i Màgic Díaz. Fernando està pendent de poder combinar la seva presència a l'homenatge amb l'entrenament amb el Prat d'aquell dia. D'altres com Lluís (que viu a Granada), Badia (a Turquia) o Amorós (a Finlàndia), ho tindran més complicat per fer-ho compatible amb la feina. A més, l'Agrupació està treballant per localitzar altres ex-campions escapulats: Arturo, Lluís, Toni, Pablo, Àlex Grasas, Diego, Luís García, Ferran, Isi, Iván, Garrofé i l'entrenador del 98 'Tintín Márquez. Si teniu el contacte d'alguns d'ells, us podeu posar en contacte amb el club (93 210 25 51 / info@ceeuropa.cat) o amb l'Agrupació (635 542 202 / 93 347 00 70).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada