Nous fitxatges (2): Marc Esteban (per Marcos Moreno)

FOTO: TotGramenet.cat

Ahir començàvem a repassar els nous fitxatges de l'Europa vistos per gent que els coneix de prop; en el primer capítol, el company del Prat Ràdio José David Muñoz ens apropava la figura de Charly Ruiz, i avui és el torn per que ens facin 5 cèntims del nou migcentre escapulat MARC ESTEBAN. L'encarregat de fer-ho és el periodista colomenc i home-Grama de La Xarxa Marcos Moreno:

Marc Esteban (21/10/88) és un migcampista que ha esdevingut imprescindible per a la Gramenet durant aquesta passada temporada. Arribava del Masnou després d'un curs on el col·lectiu no havia assolit els seus objectius i ell no havia aconseguit continuïtat. El problemes físics no li havien deixat gaudir. Era, doncs, un jove jugador per descobrir. Se sabia que tenia prou classe com per haver passat pel juvenil del Barça i els qui l'havien vist jugar deien això de “la tocava”. Però no se sabia cóm s'adaptaria aquest llicenciat en ADE a un equip on no havia de convertir-se en un líder ni de bon tros. Se suposava que la plantilla de la Grama estava configurant-se per ascendir i Marc Esteban no tenia la obligació, el primer any, de ser més que un bon complement. Però de seguida es van torçar els plans de la Gramenet i Toni Romero, molt coneixedor de la casa masnovina, li va atorgar una responsabilitat que el futbolista va aprofitar. I amb bons partits, però sobretot amb molta regularitat, es va fer un lloc indiscutible com a pivot de l'onze titular, tot i que esporàdicament ha complert en defensa. 

De fet, la seva tasca al mig del camp començà sent molt semblant a la del seu company Libo, evitant la creació rival, llegint l'atac dels contraris, mostrant ràpida reacció i atent a les cobertures. Però Marc Esteban, al mateix temps que es consolidava com un dels tres jugadors amb més minuts jugats -faltant només en cas de sanció-, anava adquirint noves particularitats per sumar-les al seu rol de líder dels joves. El del Masnou, a meitat de temporada, havia guanyat confiança i evolucionat prou com per moure el cuir amb tècnica de passada i intel·ligència espacial. Tots els corresponsals dels equips rivals han anat formant-se una bona opinió del noi de la barba de tres dies a mesura que trepitjava terrenys aliens. Finalment, un dels grans, l'Europa, ha estat prou llest com per pescar en un club complicat com la Grama. Ara, té una gran oportunitat de seguir creixent. Si li donen minuts, tingueu paciència fins a la segona volta i ho veureu!