Vacances indefinides

 

Em sembla que fos ahir, però ja fa 4 anys i mig des que vaig començar a escriure aquest blog sobre l'Europa. Va ser un 1 de gener de 2013, amb la ressaca del Cap d'Any, i amb tota la força obsessiva que em surt de dins quan m'engresco en un nou projecte vital. Em venia molt i molt de gust escriure i explicar coses sobre l'equip de la meva Vila, com si fos una manera de tornar-li a Gràcia tot el que m'ha donat des que hi vaig nèixer fins avui (i espero que durant molt de temps més). Des que vaig començar 'Vamos, escapulados!', he tingut la fortuna de viure 4 play-off d'ascens i una Copa Catalunya, retirades il·lustres i fitxatges il·lusionants, o el creixement del primer equip femení, entre moltes altres coses.

Alguns m'heu preguntat per què no actualitzava tant últimament. Desaparèixer a la francesa em sembla una manca de respecte i de tacte impresentables, sobretot quan algú mostra interès per les coses que fas, així que aquí va l'explicació: des de fa mesos, altres projectes i històries vitals no m'han permès dedicar-li tant de temps com abans. I no sóc persona de fer les coses a mitges. Si em dedico a alguna cosa, m'agrada abocar-m'hi al 100% i que em surti de manera espontània i plena. Quan veig que no arribo a tot i començo a fer coses per complir l'expedient i poc més, perdo l'interès i sento que no val la pena continuar. I ara mateix, després de l'aturada per vacances i de donar-hi voltes, sento precisament això: que em falten temps i forces per seguir escrivint aquest blog amb la dedicació i la continuitat que es mereix. Fins ara m'hi he deixat moltíssimes hores i esforços. He escrit sempre el que he volgut i quan he volgut, per moltes interferències interessades que m'hagi pogut trobar pel camí. Ja sabem tots com funciona el futbol i la vida en aquest país de trepes i de llestos. Ho he fet sempre de manera totalment espontània i desinteressada, i no he guanyat ni un sol cèntim a canvi. La remuneració que buscava en tot això no era pas econòmica. Per ara, em quedo amb la moltíssima gent que he conegut i les experiències viscudes: grans alegries i grans decepcions esportives, i la possibilitat de veure i de viure aquest club que tant m'estimo des d'una altra òptica. Moltíssimes gràcies a tots els que ho heu fet possible i m'heu deixat ser un granet de sorra més del riquíssim i complex univers europeista.

Ara mateix no tinc ni idea de si això serà només una aturada temporal o definitiva (potser quan comenci aquesta lliga que a 3 setmanes de començar encara no té ni calendari em torna el cuquet que ara no sento, ves a saber). Tampoc sé si és una aturada total, o si de tant en quant aniré escrivint coses puntuals, o publicant les estadístiques de l'equip, o ves a saber què. El millor de tot plegat és que és el meu blog, i puc fer i desfer quan i com jo vulgui. Sóc periodista, sóc gracienc i sóc escapulat, i continuaré seguint de ben a prop l'actualitat del club per xarxes o al camp sempre que els meus horaris laborals m'ho permetin. I aquest és un altre motiu bastant decisiu per prendre aquesta decisió que porto temps meditant: vull recuperar l'enorme plaer de gaudir del meu equip des de la grada, com un aficionat més, cantant els gols amb bogeria, i cagant-me en aquella errada davant de porteria o en aquell canvi que no entenc. La salseta del futbol...

Ens veiem pel Nou Sardenya i pes camps del futbol català.
Visca l'Europa i visca la Vila de Gràcia!
Ignasi