(FOTO: 'Vamos, escapulados!')
El nou lateral de la Pobla Javi Iglesias i la baixa d'Alegre no són les úniques novetats de la plantilla de l'Europa. Aquesta setmana coneixíem també que el jove Guillem Josa s'incorpora definitivament com a membre de ple dret del primer equip. Després de 15 anys al club escapulat, Josa es converteix en el segon gracienc de tota la història del club que arriba al primer equip passant per tots els equips del futbol base de l'Europa (l'anterior, de nom gairebé idèntic, Josu, ara jugador del Júpiter). Tota una fita per a un jugador de la casa que porta el club al cor des que mirava partits i entrenaments del Nou Sardenya des del balcó de casa, i que ara es converteix en un motiu d'orgull gracienc. Dimecres a la tarda quedem amb ell en plena Festa Major al cor de Gràcia, en un passeig de la Plaça de la Vila a Plaça Virreina on ens creuem amb l'ex-futbolista Jofre Mateu, per comprovar les primeres sensacions de Josa com a jugador del primer equip de l'Europa:
FONT: 'Vamos, escapulados!'
Bona tarda, moltes gràcies.
Primeres sensacions com a jugador del primer equip en aquests primers dies?
Aquests primers dies la veritat és que estic en un núvol, amb tot el que hi hagut a la premsa, al web, al diari inclús, un reportatge que m'ha fet BTV, l'entrevista que estic tenint amb tu... estic en un núvol; encara no m'ho acabo de creure. He de tenir unes hores per pair-ho, però bé, molt content, la veritat. Molt molt content.
Qui t'ho havia de dir ara fa 15 anys, quan vas entrar a l'escola de l'Europa, que arribaria aquest dia, no?
Sí, sí, sí! Quan vaig entrar recordo que era molt molt petit, tenia 5 anys. Poder estar l'any següent a l'Europa ja era una il·lusió molt gran. Poder estar a l'infantil A, al cadet A, al juvenil A... i ara al primer equip, joder, és una alegria molt gran.
Perquè tu l'Europa l'has 'mamat' des de ben petit, i també per circumstàncies fora de l'esport, no...?
Sí, exacte. Jo sóc de Gràcia, i el camp de l'Europa era l'estadi del barri; i és com "tant de bo algun dia pugui jugar allà amb tot el camp ple"; i aquest any espero poder jugar amb tot el camp ple.
Tu el veies de molt a prop, el camp de l'Europa...
Qui t'ho havia de dir ara fa 15 anys, quan vas entrar a l'escola de l'Europa, que arribaria aquest dia, no?
Sí, sí, sí! Quan vaig entrar recordo que era molt molt petit, tenia 5 anys. Poder estar l'any següent a l'Europa ja era una il·lusió molt gran. Poder estar a l'infantil A, al cadet A, al juvenil A... i ara al primer equip, joder, és una alegria molt gran.
Perquè tu l'Europa l'has 'mamat' des de ben petit, i també per circumstàncies fora de l'esport, no...?
Sí, exacte. Jo sóc de Gràcia, i el camp de l'Europa era l'estadi del barri; i és com "tant de bo algun dia pugui jugar allà amb tot el camp ple"; i aquest any espero poder jugar amb tot el camp ple.
Un joveníssim i melenut Guillem Josa, en un partit de base contra l'Espanyol
(FOTO: arxiu personal família Josa Levratto)
Tu el veies de molt a prop, el camp de l'Europa...
Sí, jo vaig viure a l'edifici del davant del camp. Treia el cap per la finestra i veia tot el camp. Em passava les tardes mirant els entrenaments i els partits.
Semblava inevitable que la cosa no acabés així, no?
Exacte, estava predestinat! (riu)
Tens records de quan entres per primer dia a l'escola de l'Europa, o no?
Hosti! Ara m'has 'pillat'... tinc records de que hi hagués molts nens a l'escola; molts, molts nens. I que jo anava amb un amic, i volia anar amb ell, i no ens van posar en el mateix equip el primer dia. I vaig pensar: "tot l'any sense conéixer ningú...". Però sí, al final ens van canviar, vaig començar amb un amic a l'equip, i a partir d'allà, tot va ser molt més fàcil.
I de tota aquesta trajectòria de 15 anys, quins moments recordes amb especial emoció?
Amb especial emoció recordo, el que tinc més present, és l'any del juvenil B, on vam guanyar la lliga sent un equip de primer any; l'ascens a Divisió d'Honor amb el juvenil A, que jo vaig ser el capità, el meu primer any com a capità; i jugar a Divisió d'Honor, tot i haver baixat, ho recordo com una experiència molt, molt bona. Els 3 anys de juvenil són els que recordo amb més alegria.
I tornant al present, cóm i quan t'assabentes que definitivament et quedes al primer equip?
Va ser en un entrenament. Entre dos exercicis, l'Albert em va cridar, i m'ho va dir amb tota naturalitat. I jo vaig pensar: "doncs ja està". Va ser tot molt natural, i durant l'exercici li anava donant voltes i pensava: "hòstia! Ho he aconseguit, i estic al primer equip". Però m'ho va dir d'una manera tan natural i tan simple que quan ho va fer, vaig pensar: "ah, 'vale', està bé". I va ser 10 minuts després que vaig pensar: "collons! Està molt bé!"
I suposo que en quant acaba aquell entrenament, missatges, trucades a la família, etc
Sí, vaig arribar a casa... no els hi vaig dir, i en arribar, els hi vaig comentar. Estaven els meus avis també a casa, i es va desfermar la bogeria allà. (riu)
La família deu ser escapulada de tota la vida...
Sí, exacte. Em venen a veure a mi cada cap de setmana, el meu pare i la meva germana també van a veure el primer equip, el filial, el juvenil... tot és de l'Europa. Els amics també són de l'Europa, i els seus amics també són de l'Europa, i els pares dels meus amics... és una família europeista, la veritat.
Precedents d'algun jugador, allò algun avi, besavi... no en tenim, no? (riures)
Semblava inevitable que la cosa no acabés així, no?
Exacte, estava predestinat! (riu)
Fent de banderer, en una diada del futbol base
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
Tens records de quan entres per primer dia a l'escola de l'Europa, o no?
Hosti! Ara m'has 'pillat'... tinc records de que hi hagués molts nens a l'escola; molts, molts nens. I que jo anava amb un amic, i volia anar amb ell, i no ens van posar en el mateix equip el primer dia. I vaig pensar: "tot l'any sense conéixer ningú...". Però sí, al final ens van canviar, vaig començar amb un amic a l'equip, i a partir d'allà, tot va ser molt més fàcil.
I de tota aquesta trajectòria de 15 anys, quins moments recordes amb especial emoció?
Amb especial emoció recordo, el que tinc més present, és l'any del juvenil B, on vam guanyar la lliga sent un equip de primer any; l'ascens a Divisió d'Honor amb el juvenil A, que jo vaig ser el capità, el meu primer any com a capità; i jugar a Divisió d'Honor, tot i haver baixat, ho recordo com una experiència molt, molt bona. Els 3 anys de juvenil són els que recordo amb més alegria.
Josa, fent de capità del juvenil, el dia de l'ascens a Divisió d'Honor
(FOTO: CEEuropa.cat)
I tornant al present, cóm i quan t'assabentes que definitivament et quedes al primer equip?
Va ser en un entrenament. Entre dos exercicis, l'Albert em va cridar, i m'ho va dir amb tota naturalitat. I jo vaig pensar: "doncs ja està". Va ser tot molt natural, i durant l'exercici li anava donant voltes i pensava: "hòstia! Ho he aconseguit, i estic al primer equip". Però m'ho va dir d'una manera tan natural i tan simple que quan ho va fer, vaig pensar: "ah, 'vale', està bé". I va ser 10 minuts després que vaig pensar: "collons! Està molt bé!"
FOTO: 'Vamos, escapulados!'
I suposo que en quant acaba aquell entrenament, missatges, trucades a la família, etc
Sí, vaig arribar a casa... no els hi vaig dir, i en arribar, els hi vaig comentar. Estaven els meus avis també a casa, i es va desfermar la bogeria allà. (riu)
La família deu ser escapulada de tota la vida...
Sí, exacte. Em venen a veure a mi cada cap de setmana, el meu pare i la meva germana també van a veure el primer equip, el filial, el juvenil... tot és de l'Europa. Els amics també són de l'Europa, i els seus amics també són de l'Europa, i els pares dels meus amics... és una família europeista, la veritat.
Precedents d'algun jugador, allò algun avi, besavi... no en tenim, no? (riures)
No, no en tenim. (riu)
Molt bé, i parlant una mica del present, cóm veus aquest primer equip del que ja ets membre de ple dret?
Jo veig que l'equip està molt molt endollat. Hi ha un molt bon equip, i hem d'aconseguir treballar molt, treballar molt bé, per aconseguir fer play-off i per fi pujar a Segona B, que és el que crec que tothom vol.
Hi ha com molta il·lusió, fa la sensació, no? El canvi d'identitat, nous jugadors, n'han marxat molts, ha marxat en Pedro, ha vingut l'Albert... tot aquest canvi cóm l'esteu vivint els que ja estàveu l'any passat?
L'estem vivint bastant bé, la veritat. O sigui, ha estat aire fresc l'entrada de tanta gent nova, i la veritat és que molt bé. Els exercicis són nous, et renoves molt.
I molt de protagonisme ha guanyat la pilota als entrenaments, oi?
Molt, molt, molt! Molt de protagonisme. Ara el físic és fa amb pilota, la tàctica es fa amb pilota... tot, tot, tot es fa amb pilota. Durant un entrenament és molt més agraït. Corres el triple potser, però t'ho passes el triple de millor, això segur.
Als últims anys s'havia destacat molt el tema del vestidor de l'Europa, que era com una gran família, un grup d'amics. Ara que hi hagut tants canvis, ha canviat molt o no?
No, segueix sent així. A més, vam anar d'stage un cap de setmana quan encara no ens coneixíem, i allà t'has d'espavilar i et fas amic amb tothom. I la veritat és que aquesta família que has dit ja està al vestidor del Nou Sardenya. Així que cap problema.
La lliga comença diumenge amb el Terrassa; partit complicat. Una lliga en la que hi ha moltes esperances. Molts companys teus o el mateix Albert Poch han parlat obertament que aneu a pel títol i l'ascens. S'hi pot aspirar, no?
Sí, jo crec que sí. Cal veure cóm va l'any, esperem que sí, que tot vagi molt bé. Però per jugadors, per equip, per pinya que hi ha, i per condicions de l'ambient crec que sí que es pot anar a pel títol, i ho podem dir amb la boca oberta perquè és un dels objectius. I després, pujar a Segona B, que és l'objectiu final.
I un any especial perquè hi haurà novament derbis amb el Sant Andreu. Per algú que ha 'mamat' europeisme com tu, suposo que també serà especial.
Sí, i tant, és clar. L'any del juvenil vaig jugar a Sant Andreu el derbi, i la veritat és que trobava a faltar el derbi absolut. Sempre hi ha coses extraesportives que també tenen el seu morbo, i també m'agraden. Però sobretot al terreny de joc a veure què passa. Amb moltes ganes que arribi també.
Vèiem a la notícia que feia l'Àngel Garreta al web oficial de l'Europa que ets el segon gracienc de tota la història, després de Josu, que arriba des de baix fins a dalt. Per a un gracienc com tu, això és una passada, no?
Sí, sí. Com has dit és una passada. No ho sabíem, i quan vam veure la notícia que feia l'Àngel, hòstia, va ser un... collons, sí que està bé! Està molt millor del que ja estava. I tota la família, tothom molt content. És un orgull
T'hi afegeix pressió, responsabilitat...?
No, no, per res, estic molt tranquil.
I per als qui no et coneixen o no t'hagin vist jugar massa, cóm et defineixes com a jugador?
Jo em defineixo com un jugador tècnic, amb bona visió de joc, i molt treballador. Són tres tòpics, potser, però és així com em defineixo. Si estic aquí és perquè he hagut de treballar molt, he hagut de 'currar' molt. I al final, les oportunitats m'han acabat arribant, les he acabat aprofitant, i per això he pogut arribar aquí. I ara espero poder seguir tenint més oportunitats i seguir aprofitant-les.
Quan has jugat al primer equip, sobretot t'hem vist al mig del camp. Però alguna vegada crec que també has arribat a jugar de central, oi?
Sí, l'últim any de juvenil vaig jugar de central, i llavors m'ha quedat aquesta polivalència de més, de poder jugar tant al mig del camp com de central. L'Albert això ja m'ho ha comentat, que em vol tant per jugar al mig del camp com de central. També li agrada cóm jugo allà, i jo encantat. Allà on pugui jugar i ajudar a l'equip, allà estaré.
Un jugador amb el que et comparis o t'agradaria semblar-te? Ja sigui del futbol d'elit o del futbol català o l'Europa...
Quan era petit era molt fan de Deco, que jugava al Barça. I ara més o menys em considero un jugador com Rakitic, molt treballador, amb bona visió de joc... i com a jugador del club, un que ara és molt amic meu és en Ramon Gatell; m'ha entrenat ell 3 anys, he entrenat jo un equip amb ell (nda: l'infantil A campió de lliga al 2014), i ara és molt molt amic meu. Home, com a gent de club, em considero bastant com ell. Una mica; no puc arribar a ser com ell, però una mica sí que estic com ell
I en aquesta trajectòria com a jugador del primer equip que ara comença, un somni a complir per part personal?
El somni a complir és pujar a Segona B, que jo jugui molt a Tercera aquest any, i que jugui encara més l'any vinent a Segona B. Ja no sé on pot estar el sostre. És aquest, el somni
Perquè el somni de la Copa Catalunya ja el tenim...
Sí, exacte. Tot i que també m'agradaria guanyar-ne una jugant més. Això està per fer, però sí, ja el tenim.
Cóm recordes aquella final contra el Girona?
Recordo estar bastant nerviós, tot i anar guanyant per 2-0. I sobretot amb una alegria molt molt gran. Tot i que no vaig jugar, me'n recordo que vaig arribar a casa i realment era feliç aquella nit, i suposo que tots els europeistes també. Molta, molta alegria.
Has tornat a mirar moltes vegades aquell partit repetit?
L'he mirat una vegada. Me'l vaig mirar l'endemà, i no l'he mirat més. Crec que hauria de fer-ho, perquè l'endemà encara estava en calent, i no el vaig disfrutar tampoc.
Molt bé, doncs a veure si aquest any podem tornar al balcó de l'ajuntament a celebrar més coses
Sí, seria un plaer.
Moltes gràcies, i felicitats
Moltes gràcies a tu.
En Guillem, aquesta pretemporada en el Trofeu d'Històrics, jugant contra el Granollers
(FOTO: 'vamos, escapulados!')
Jo veig que l'equip està molt molt endollat. Hi ha un molt bon equip, i hem d'aconseguir treballar molt, treballar molt bé, per aconseguir fer play-off i per fi pujar a Segona B, que és el que crec que tothom vol.
L'estem vivint bastant bé, la veritat. O sigui, ha estat aire fresc l'entrada de tanta gent nova, i la veritat és que molt bé. Els exercicis són nous, et renoves molt.
I molt de protagonisme ha guanyat la pilota als entrenaments, oi?
Molt, molt, molt! Molt de protagonisme. Ara el físic és fa amb pilota, la tàctica es fa amb pilota... tot, tot, tot es fa amb pilota. Durant un entrenament és molt més agraït. Corres el triple potser, però t'ho passes el triple de millor, això segur.
Als últims anys s'havia destacat molt el tema del vestidor de l'Europa, que era com una gran família, un grup d'amics. Ara que hi hagut tants canvis, ha canviat molt o no?
No, segueix sent així. A més, vam anar d'stage un cap de setmana quan encara no ens coneixíem, i allà t'has d'espavilar i et fas amic amb tothom. I la veritat és que aquesta família que has dit ja està al vestidor del Nou Sardenya. Així que cap problema.
L'equip, a l'stage de pretemporada a L'Armentera
(FOTO: twitter Àlex Cano)
La lliga comença diumenge amb el Terrassa; partit complicat. Una lliga en la que hi ha moltes esperances. Molts companys teus o el mateix Albert Poch han parlat obertament que aneu a pel títol i l'ascens. S'hi pot aspirar, no?
Sí, jo crec que sí. Cal veure cóm va l'any, esperem que sí, que tot vagi molt bé. Però per jugadors, per equip, per pinya que hi ha, i per condicions de l'ambient crec que sí que es pot anar a pel títol, i ho podem dir amb la boca oberta perquè és un dels objectius. I després, pujar a Segona B, que és l'objectiu final.
Josa i Dólera, el dia del debut a Tercera al febrer de 2015; 2 anys abans, l'havia fet debutar en Copa Catalunya
(FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
I un any especial perquè hi haurà novament derbis amb el Sant Andreu. Per algú que ha 'mamat' europeisme com tu, suposo que també serà especial.
Sí, i tant, és clar. L'any del juvenil vaig jugar a Sant Andreu el derbi, i la veritat és que trobava a faltar el derbi absolut. Sempre hi ha coses extraesportives que també tenen el seu morbo, i també m'agraden. Però sobretot al terreny de joc a veure què passa. Amb moltes ganes que arribi també.
Sí, sí. Com has dit és una passada. No ho sabíem, i quan vam veure la notícia que feia l'Àngel, hòstia, va ser un... collons, sí que està bé! Està molt millor del que ja estava. I tota la família, tothom molt content. És un orgull
T'hi afegeix pressió, responsabilitat...?
No, no, per res, estic molt tranquil.
I per als qui no et coneixen o no t'hagin vist jugar massa, cóm et defineixes com a jugador?
Jo em defineixo com un jugador tècnic, amb bona visió de joc, i molt treballador. Són tres tòpics, potser, però és així com em defineixo. Si estic aquí és perquè he hagut de treballar molt, he hagut de 'currar' molt. I al final, les oportunitats m'han acabat arribant, les he acabat aprofitant, i per això he pogut arribar aquí. I ara espero poder seguir tenint més oportunitats i seguir aprofitant-les.
Quan has jugat al primer equip, sobretot t'hem vist al mig del camp. Però alguna vegada crec que també has arribat a jugar de central, oi?
Sí, l'últim any de juvenil vaig jugar de central, i llavors m'ha quedat aquesta polivalència de més, de poder jugar tant al mig del camp com de central. L'Albert això ja m'ho ha comentat, que em vol tant per jugar al mig del camp com de central. També li agrada cóm jugo allà, i jo encantat. Allà on pugui jugar i ajudar a l'equip, allà estaré.
Capità Josa sota la pluja, en un triomf sobre l'Espanyol al Nou Sardenya
(FOTO: CEEuropa.cat)
Un jugador amb el que et comparis o t'agradaria semblar-te? Ja sigui del futbol d'elit o del futbol català o l'Europa...
Quan era petit era molt fan de Deco, que jugava al Barça. I ara més o menys em considero un jugador com Rakitic, molt treballador, amb bona visió de joc... i com a jugador del club, un que ara és molt amic meu és en Ramon Gatell; m'ha entrenat ell 3 anys, he entrenat jo un equip amb ell (nda: l'infantil A campió de lliga al 2014), i ara és molt molt amic meu. Home, com a gent de club, em considero bastant com ell. Una mica; no puc arribar a ser com ell, però una mica sí que estic com ell
I en aquesta trajectòria com a jugador del primer equip que ara comença, un somni a complir per part personal?
El somni a complir és pujar a Segona B, que jo jugui molt a Tercera aquest any, i que jugui encara més l'any vinent a Segona B. Ja no sé on pot estar el sostre. És aquest, el somni
Sí, exacte. Tot i que també m'agradaria guanyar-ne una jugant més. Això està per fer, però sí, ja el tenim.
Cóm recordes aquella final contra el Girona?
Recordo estar bastant nerviós, tot i anar guanyant per 2-0. I sobretot amb una alegria molt molt gran. Tot i que no vaig jugar, me'n recordo que vaig arribar a casa i realment era feliç aquella nit, i suposo que tots els europeistes també. Molta, molta alegria.
Has tornat a mirar moltes vegades aquell partit repetit?
L'he mirat una vegada. Me'l vaig mirar l'endemà, i no l'he mirat més. Crec que hauria de fer-ho, perquè l'endemà encara estava en calent, i no el vaig disfrutar tampoc.
Molt bé, doncs a veure si aquest any podem tornar al balcó de l'ajuntament a celebrar més coses
Sí, seria un plaer.
Moltes gràcies, i felicitats
Moltes gràcies a tu.
ALBERT POCH: "ERA DE JUSTÍCIA, S'HO MEREIXIA"
El tècnic de l'Europa aposta per la base
(FOTO: 'vamos, escapulados!')
Li hem preguntat al tècnic de l'Europa, Albert Poch, els motius que l'han fet apostar per pujar Guillem Josa definitivament al primer equip: "És un home de club, i s'ho mereixia per tots aquests anys de feina dura. Crec que és un jugador amb més potencial del que segurament ell es creu ara mateix: és intel·ligent, té bon colpeig, domina el joc d'espais, és fort... això no és més que un reconeixement al treball. És jove i encara ha de pulir petites coses, deixar-se anar, no jugar tan cohibit... però estic convençut que pot jugar tranquil·lament a Tercera. Ja és jugador de ple dret del primer equip. Era de justícia."
A banda del web oficial del club, la notícia ha tingut també repercusió en altres mitjans com L'Esportiu, a BTV, o a les xarxes socials:
FONT: BTV Esports
FONT: twitter
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada