El capi de l'Europa posa per a la càmera de 'Vamos, escapulados!'
S'ha acabat la 1ª volta i l'Europa de Pedro Dólera ha fet la millor puntuació de la història del club a 3ª divisió (tal i com explica amb detall el web oficial del club). Amb l'afició escapulada il·lusionada per la possibilitat de fer un play-off 12 anys després, és bon moment per asseure's amb el capità del primer equip ÀLEX DELMÀS (La Roca del Vallès, 5/6/78. Nascut curiosament el mateix dia que el club, però amb 71 anys de diferència). Amb ell fem balanç de la temporada i de les seves 7 campanyes al club, en què s'ha convertit en el cinquè jugador amb més partits de la història escapulada. Un mite vivent de l'Europa estrena la secció d'entrevistes d'aquest blog, que en només 14 dies de vida ja ha superat les 1.000 visites. Moltes gràcies a tots!
QUINS SÓN ELS TEUS PRIMERS RECORDS FUTBOLÍSTICS?
Suposo que com la majoria dels que juguem: de ben petit. Els meus records comencen pràcticament des que tinc ús de consciència. Des que tinc els primers records, ja em recordo jugant a futbol, ja sigui al pati de casa meva amb els meus amics, o al col·legi que tenia davant de casa, o amb l'equip del poble, no? Per sort també a la meva família el meu pare havia estat jugador...
A ON?
...ell va jugar al Granollers, i va arribar a jugar amb la selecció catalana d'aquella època, però eren altres temps, i no es pot comparar. No estava estructurat com ara. Però en tot cas, des de petit ho he mamat això, i de ben petit jugant a futbol per on sigui.
Sí, començo a jugar a l'escola de ben petit, i en l'equip del poble, la PBB La Roca. Començo jugant allà, i a tot hora, amb l'equip, a l'escola, amb els amics del poble, a qualsevol campet que hi havia, jugues a futbol. Suposo que això poc a poc t'hi vas enganxant, és com una petita droga. I llavors decideixes que és el que t'agrada i ho segueixes fent... no crec que sigui un dia que prens la decisió que dius 'vinga, a partir d'ara, vull fer això' sinó que t'hi va portant el dia a dia. Veus que allò et va agradant, i poc a poc vas veient que això t'omple i és la teva diversió. I vas seguint el teu camí.
Reconeixeu al noi de blanc? Al ECC Granollers, amb 17 anyets... (FOTO: Col·lecció particular Àlex Delmàs)
I DES DE LA ROCA FINS A L'EUROPA, PER ON HAS ANAT PASSANT?
Bé, he passat per La Roca, a Granollers he fet tot el meu futbol base, excepte una petita etapa d'infantil que vaig estar al Cardedeu: simplement perquè jo anava a entrenar amb el meu germà a Granollers, i se'n va anar al Cardedeu, i jo com anava amb ell al cotxe, vaig haver d'anar 1 any cedit allà. Vaig estar una breu etapa de juvenil al Barça, vaig tornar a Granollers, i amb 16 anys vaig debutar a 3ª. A partir d'aquí, em va fitxar el Sabadell, on vaig estar 2 anys a 2ª B. Vaig estar 5 anys a Premià, 3 dels quals a 2ª B, fent l'ascens de 3ª a 2ª B. Després vaig tornar a Granollers 2 anys, que van ser els millors de la història del club (NDR: DE FET, AL 2003-2004, QUAN EL GRANOLLERS VA FER PLAY-OFF D'ASCENS I VA ESTAR A PUNT DE PUJAR A 2ª B, VA SER ESCOLLIT MILLOR JUGADOR DE 3ª; UN GUARDÓ QUE VA REPETIR EN L'ANY DEL MATARÓ); 1 any a Mataró, i després ja vaig venir cap aquí a l'Europa.
CÓM VA SER EL FITXATGE?
L'Europa ho havia intentat ja un parell de vegades. Jo sempre, com tothom a Catalunya, el veia com un club històric, un club que té molt de nom, un club molt respectat, i que ja desprèn moltes coses. I jo sempre havia tingut moltes ganes de venir aquí. Ja et dic, un parell de vegades abans s'havia intentat, però per una cosa o per l'altra... per exemple, perquè una de les vegades recordo que era ja amb l'any començat, i tot i que em moria de ganes, èticament no trobava bé deixar el meu club, deixar els meus companys, l'equip on estava, i anar a un nou club que tenia un vestidor ja format. Per raons ètiques meves personals vaig decidir no fer-ho aquell any, però sí que un parell d'anys després ja vaig venir cap aquí, i vaja, jo molt content.
Delmàs, amb algunes samarretes de la seva carrera futbolística (FOTO: Pere Puntí / Mundo Deportivo)
QUI VA SER QUI ET VA VENIR A BUSCAR?
Va ser en el mandat de Juanjo Isern. Havia estat en contacte amb l'actual president, i llavors hi havia em sembla que en Paco Virgós de secretari tècnic. Va ser Moratalla qui em va trucar i em volia a la primera època, juntament amb el president d'ara. Jo havia tingut Moratalla ja d'entrenador a Premià a 2ª B, i ell volia que vingués aquí, i per dues vegades va insistir bastant. Com que es va provar dues vegades, van haver-hi bastants contactes amb ell i amb gent del club. Però vaja, va ser quan va fitxar Manolo Márquez, que ja em volia de feia molts anys, que vaig venir. A la tercera va anar la vençuda.
Delmàs va debutar a l'Europa en lliga el 3/9/2006, amb pallissa i gol inclòs (FONT: Mundo Deportivo)
I QUIN BALANÇ FAS D'AQUESTS ANYS A L'EUROPA?
Fantàstic! Actualment, el meu equip és l'Europa; però no només perquè jugo allà, sino perquè és el que sento. Jo crec que l'Europa m'ha donat molt més del que jo li he donat, en tots els sentits: esportivament, a nivell de gent, de repercussió en el barri, de socis, d'estimació... i vaja, contentíssim. Espero que encara em quedi corda per estona, no? Vaig arribar aquí quan el club venia d'un tram molt negatiu, que era la 1ª catalana; el club era dèbil a 3ª divisió, i exceptuant un any, que va ser la darrera temporada, en què les coses no van anar com tots desitjàvem, sobretot durant un tram de temporada, cada any hem anat millorant posicions; cada any l'equip s'ha anat fent més fort, fins a arribar en aquesta temporada, que vaja, estem a mitja temporada, sembla que les coses van bé, i hem de seguir pas a pas. Per tant, ja et dic, molt content per moltes coses: a nivell esportiu, a nivell social, he passat molts anys, he fet grans temporades... per exemple, vam guanyar el Torneig dels Històrics, que mai ho havia fet l'Europa; hem estat un parell d'anys a punt d'assolir un play off, que fa molts anys que no s'assoleix aquí, i al final, per una cosa o per l'altra, hem acabat punxant. Cada any hem anat millorant exceptuant la temporada passada, i el balanç és bo.
El capi és a menys de 30 partits d'atrapar Antoni Amorós (247) com a 4rt jugador amb més partits de la història del club
EN AQUESTA EVOLUCIÓ QUE COMENTAVES, ET QUEDA AQUESTA ESPINETA DE DIR "HÒSTIA, JO NO VULL MARXAR D'AQUÍ SENSE, COM A MÍNIM, JUGAR EL PLAY OFF" (I JA NO ET DIC L'ASCENS, PERQUÈ ÉS MOLT COMPLICAT...)?
Sí, sí, sens dubte. A dins cadascú portarà les seves coses. Jo és una cosa que tinc moltes ganes, perquè aquest club s'ho mereix, perquè veus que l'afició amb un play off aquí seria una petita bogeria. Jo per sort he fet play off a altres llocs, he pujat de categoria a altres llocs, he tingut grans moments a altres llocs, i en aquí també, però em falta... és a dir, jo crec que aquestes coses que he viscut a altres llocs, aquí encara serien magnificades, i serien amb el sentiment aquest que portes a dins que ara és el teu club. I en tinc moltes ganes, i tant de bo ho poguem disfrutar algun dia.
AL VESTIDOR SENTIU QUE AQUEST ÉS L'ANY?
Al vestidor ni ho sentim ni ho deixem de sentir. A mi el que em diu l'experiència i els anys en el futbol és que tot és molt llarg. Però no és que sigui un tòpic; és el que tothom diu, però t'asseguro que és la realitat. Això és molt llarg. Per sort anem bé ara, i la línia és molt bona, però també recordo altres anys aquí en què s'anava molt bé, en què hem arribat a estar líders, en què semblava que sense baixar de l'autocar guanyaríem els partits... i no. Acabes agafant petites males ratxes; punxes un parell de partits no saps cóm; la 3ª divisió és molt igualada, tots els equips tenen els seus objectius... la 2ª volta, els que estan a baix per sortir d'allà, els que estan a dalt per seguir a dalt, els que estan al mig per enganxar-se a la part de dalt o no patir a la part de baix... i tot costa molt. És un tòpic que es diu normalment, però també és la veritat. Per tant, pas a pas. Aquest any anem bé, però la nostra obligació és no deixar-nos portar ni per eufòries ni per tot el contrari. Intentar-nos aïllar, fer el nostre camí, anar setmana a setmana, i no pensar més enllà.
Delmàs va revolucionar el partit contra el Balaguer, i des de llavors, ha estat sempre titular (FOTO: David Grau / CEEuropa.cat)
DE MOMENT JA HEU FET HISTÒRIA: 39 PUNTS, LA MILLOR 1ª VOLTA DEL CLUB. AIXÒ CÓM HO VIVIU AL VESTIDOR? HO SABEU? ESTEU PENDENTS D'AQUESTS RÈCORDS?
Sí, ho sabem. En el partit de diumenge ho sabíem, i per això també estem molt contents pel punt sumat: perquè és un camp difícil i per això. Perquè 1 punt ens donava aquest rècord, i ho vam comentar al vestidor, tant amb el míster com amb els jugadors. Suposo que cadascú ho porta a la seva manera. Jo que porto molts anys aquí, i sé que en aquest club aquestes coses són molt importants, queden per a la història i no cauen en sac trencat, a mi personalment em fa molta il·lusió. I a tots els companys també. Som conscients, i sabem que no tothom pot tenir escrit el seu nom a les pàgines de la història d'un club com l'Europa, tan important, fundador de la 1ª divisió. I és un orgull, i n'estem molt contents, però ja et dic, a seguir, que això no s'acaba aquí.
A Terrassa van començar a fer història; diumenge al Sardenya, nou capítol (FOTO: CEEuropa.cat)
ABANS JA EM DEIES QUE UN PLAY OFF AQUÍ PODIA SER LA HÒSTIA. EL DIA DE L'OLOT VAM TENIR UN PRIMER TASTET: 1.630 PERSONES AL NOU SARDENYA. CÓM HO VAU VIURE AL VESTIDOR?
És un exemple més del que és l'Europa. En una època en què, malauradament, tot sembla que sigui Barça o sigui Madrid, i fins i tot equips històrics de la 1ª divisió com l'Espanyol, València, Sevilla... sembla que vagin perdent espectadors, més força... veus l'Europa, un club amb aquest sentiment de barri, i és capaç de posar 1.600 persones aquí el dia de l'Olot. És capaç de desplaçar gent, dos autocars al camp del Vilafranca, Manlleu, Olot mateix, Palamós... és d'aquells petits clubs que encara mantenen la força de l'equip històric i de l'equip de barri. A l'entrenament veus que moltes vegades ve gent, sobretot amb el bon temps, per descomptat. I veus que hi ha gent que és de l'Europa, i no els parlis del Barça, ni de l'Espanyol, ni del Nàstic... que no, que són de l'Europa, i es munten el cap de setmana i la seva vida en funció de l'Europa. Això diu molt. El dia de l'Olot 1.600 persones, però hi ha hagut altres partits. Jo he vist aquest camp ple 2 o 3 vegades, i sé que si es donés un play off, aquí hi hauria un caliu especial.
JA SÉ QUE SERÀ GAIREBÉ IMPOSSIBLE APLEGAR 1.600 PERSONES A CADA PARTIT, PERÒ PER EXEMPLE DIUMENGE DAVANT EL TERRASSA, SUPOSO QUE ESPEREU QUE MOLTES D'AQUESTES PERSONES S'ENGANXIN DEFINITIVAMENT A L'EQUIP, NO?
Sí, tant de bo. Al cap i a la fi, nosaltres juguem per això. Juguem per a la gent de l'Europa, perquè vingui gent al camp, perquè ens agrada, per defensar els colors d'un club i els seus seguidors. I quanta més gent, millor per a tots: per al club, per a nosaltres... i tant de bo el dia del Terrassa vingui molta gent. No sé si arribarem als 1.600, però vaja; jo estic segur que el camp farà goig també, i com tu dius, esperant que setmana a setmana això vagi pujant.
Capità mediàtic, a la tertúlia del 'Què has dinat?' de Sergi Mas a COMRàdio (FOTO: Roger Sánchez / #3div5)
I LA PREGUNTA QUE ES FA MOLTA GENT: QUÈ HA CANVIAT DE L'ANY PASSAT A AQUEST, SI SOU 14 JUGADORS I EL COS TÈCNIC QUE JA HI ÉREU?
Doncs, potser la gent no ho entendrà, però no han canviat moltes coses. El treball és el mateix, i la majoria de la plantilla és la mateixa. Moltes vegades haureu sentit a parlar de les dinàmiques en futbol, i de les ratxes. I com et deia abans, a vegades sembla un tòpic, però té molta veritat. En futbol, la confiança te la donen els resultats. Igual que tu com a jugador, la confiança te la dóna tenir minuts de joc, fer una bona temporada. En versió global, col·lectiva, d'equip, la confiança te la donen les bones dinàmiques, i també et dóna tranquil·litat. I és molt important per a un equip sortit a jugar amb confiança i tranquil·litat. I això es nota. Partits que, per exemple, la temporada passada, la oportunitat aquella que tenies t'anava fora, i la que tenien ells, anava dins, doncs aquest any és a l'inrevés. O aquell xic de sort et va a favor. Tot això sumat a altres coses que s'estan fent bé, però que també s'estaven fent bé l'any passat. I evidentment hi hauran diferències, hi ha jugadors que són diferents, hi ha petits matisos, tots plegats hem après certs errors que et va ensenyant el futbol dia a dia... i és clar que hi ha diferències, però no massa. Jo la diferència més gran la veuria en la dinàmica i en la confiança que et donen aquests resultats.
Dels moments durs se n'aprèn; ara toca gaudir (FONT: L'Independent de Gràcia)
I ÉS CERT QUE EL FAMÓS DIA DEL BALAGUER, QUE PERDEU, I SEMBLAVA QUE EL PEDRO PRESENTAVA LA DIMISSIÓ, ELS JUGADORS VAU INTERMEDIAR PER DIR "NO, NO, EL PEDRO S'HA DE QUEDAR"?
Sobre aquell dia s'han parlat moltes coses: es diuen moltes coses que no són veritat, moltes sí que ho són... i vaja. El míster en aquell moment a nosaltres ens diu que no dimiteix, sino que posa el càrrec a disposició. Bé, en qualsevol cas, ja et dic: es diuen moltes coses perquè a l'Europa es parla tant, es magnifiquen tant les coses tant per bé com per malament, que es donen 1000 versions, i moltes no són veritat. Els jugadors evidentment que estem en el vestidor, i al vestidor, sempre ho he dit: des que estic aquí a l'Europa, i mentre jo sigui el capità, al vestidor sempre anem a una. Jugadors, entrenadors... tots. I evidentment a nosaltres se'ns va demanar l'opinió, i vam dir que estàvem amb el nostre entrenador, que el treball s'estava fent, i que, simplement, les coses no sortien. Sortíem al camp disposats tots a fer-ho bé, tothom intentava donar el seu màxim, però les coses no sortien. Pel que sigui: doncs perquè aquell gol que t'havia d'entrar, no t'entrava; i en canvi t'entrava, de rebot, un altre; i el nerviosisme aquest et portava a anar a corre-cuita... les coses no sortien. Com ara estan sortint, o en d'altres anys amb el Pedro han sortit, que veníem de 3 temporades molt bones, en aquell moment no estaven sortint. Però, que ens vèiem amb forces de treure-ho tots junts endavant. I així va ser. Eren moments molt fotuts, i l'equip va donar un pas endavant. I crec que va tirar de caràcter i de lideratge, i tots plegats ho vam tirar endavant junts.
PRECISAMENT UNA DE LES COSES QUE EM DIU GENT QUE CONEIX EL VESTIDOR ÉS QUE SOU COM UN GRUP D'AMICS
Sí, som un grup d'amics, de companys, unió... diga-li com vulguis. El que està clar és que el vestidor, no només aquest any sinó sempre, ha estat un vestidor molt honest, molt maco, molt sa, que anem tots a una, i que tenim les coses molt clares. Això no hauria de ser una sorpresa, perquè la meva opinió és que això hauria de ser així sempre a tot arreu i a tots els vestidors; però en tots els col·lectius hi ha moments bons, moments dolents... i no sempre és fàcil mantenir-ho. I aquí a l'Europa, per sort, sempre s'ha tingut això.
I AL MARGE DEL FUTBOL: UN RACÓ DE GRÀCIA
Tot i que a mi m'agradaria passar més temps a Gràcia del que puc per tot plegat (la feina, per tot, pel futbol), home: l'encant de Gràcia són els carrerons aquests estrets, les botiguetes, el comerç de barri, l'estar a les 8 de la tarda i veure aquest ambient... no sé, estàs un dimarts a les 8 de la tarda, i això sembla un dissabte a l'hora punta de l'ambient que hi ha. A mi m'encanten els carrerons aquests i, ja et dic, els negocis d'aquests de barri de tota la vida, les botiguetes on pots trobar les cosetes aquestes que no trobes enlloc, el bar on pots parar i és entranyable, m'agrada la Plaça de la Vila... però sobretot em quedo amb l'ambient aquest, amb el que el fa diferent de qualsevol altre racó de Barcelona
Enguany, recollint el premi al millor esportista de la Vila de Gràcia (FOTO: Àngel Garreta / CEEuropa.cat)
A BANDA DEL FUTBOL, L'ÀLEX DELMÀS A LA SEVA VIDA QUÈ FA? A QUÈ ET DEDIQUES? HOBBIES...?
Bé, el hobby és el futbol (RIURES); tenim una empresa familiar que va fundar el meu pare ja fa més de 50 anys, i que els 3 germans estem seguint. Som una empresa que ens dediquem a la producció de tubs d'acer: els tubs dels paraigües, d'altres per a mobles, tubs petits... i allà estem, tirant una empresa familiar, que no és poc en aquests temps durs que hi ha. Després, als meus hobbies evidentment hi ha el futbol; la meva vida sempre ha girat entorn del futbol, i l'Europa ocupa un lloc importantíssim en la meva vida ara. I les meves aficions han canviat una mica ara, des que de fa 4 mesos vaig ser pare. Qualsevol estona intentes disfrutar de la família, del meu fill, i de la meva dona. Però sobretot el meu fill, que és fantàstic. I no hi ha lloc per a més. També m'agraden altres coses, no? M'agrada molt el cinema, m'agrada estar amb els amics, i sempre que puc també hi estic. Però ara tot està focalitzat, en el temps que no estigui aquí al Sardenya, en estar amb el meu fill.
El soci escapulat nº 821 (FOTO: CEEuropa.cat)
QUE ÉS SOCI DE L'EUROPA...
Sí! Des del primer dia és soci de l'Europa, sí, sí.
La Torcida Escapulada també va fer soci l'Arnal Delmàs només néixer (FOTO: Torcida Escapulada)
ESCOLTA'M, I JO QUE SÓC UN BOIG DE LA MÚSICA: GUSTOS MUSICALS? ARTISTES?
Sempre m'ha agradat molt U2, Red Hot Chilli Peppers, i el brit-pop. Que a dia d'avui ha quedat una mica enrere amb els companys, que és una mica més actual la música que escolten. Em tracten una mica de vell! (RIURES)
QUÈ SE SENT EN EL VESTIDOR DE L'EUROPA?
Bé, al vestidor se sent música actual, de la que sents quan vas a qualsevol local. Ja et dic, els meus gustos són aquests. La música en català també m'agrada
ARA QUE DEIES BRIT-POP, BLUR VINDRÀ AL PRIMAVERA SOUND...
Blur vindrà al Primavera Sound, sí. Li diré al Valderas, que és molt d'anar a aquest festival
SÍ! JA M'HAN DIT QUE TÉ BON GUST MUSICAL
A mi també m'agrada molt Blur, però jo no crec que pugui anar al Primavera Sound! (RIURES) Li diré a ell que estigui al cas.
ACABO: ET VEUS EN UN FUTUR COM A ENTRENADOR?
Ui, no, no! (RIURES) No penso en absolutament res més que no sigui ser jugador de l'Europa. Per a mi és un honor ser jugador de l'Europa; encara és més honor ser capità. Evidentment que el temps passa per a tothom i que algun dia tot això s'acabarà, però jo tinc la il·lusió del primer dia, és un plaer estar en aquest club, i no penso en res més que no sigui el proper partit contra el Terrassa i en ser jugador. Mentre el cos aguanti, un plaer estar aquí. Com fins ara, el temps anirà marcant el camí.
SAPS QUANT DE TEMPS? ET MARQUES UNA EDAT?
No, no, perquè quan ets més jove si que et marques coses, no? Però llavors vas aprenent que tot el que et marques, no et surt res. Per tant, no et marquis res, ni et facis plans, perquè almenys en el futbol, no es compleixen mai. Jo ara gaudeixo del dia a dia, de cada entrenament, d'estar al vestidor amb els meus companys, de cada moment que et dóna el futbol, perquè quan et vas acostant, o quan veus que s'acaba o falta menys per que s'acabi, comences a pensar aquestes coses, que abans semblava una eternitat i veus que no ho és.
T'ATREVEIXES AMB UN 'VAMOS ESCAPULADOS!' PER ACABAR?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada